SISITEMA INQUISITORI	El jutge si pot i ha de procedir d'ofici. u, com a notes essencials és que el mateix òrgan desenvolupa les funcions d’acusar i jutjar, tenint la prova reglada, essent el seu objectiu l’obtenció de la veritat material, però sense contradicció.
SISTEMA ACUSATORI	ne procedat iudex ex officio. El jutge no pot procdir d'ofici. Una persona ha d'acusar a un altre i el acusador ha de ser diferent al jutjador. es caracteritza per exigir una configuració tripartida del procés. Requereix l’existència de l’acusat, la persona qui formalitza l’acusació, o acusador; i, finalment, requereix l’existència d’un tercer imparcial, que té encomanada la funció jutjadora
SISTEMA MIXT	De les dues grans fases del procedimient la fase d'instrucció s'inspira en el sistema inquisitiu i el judici oral en el sistema acusatori.
FASE INSTRUCCIÓ	S'intenta averiguar si els fets que tenen aparença de delicte i el seu(s) autor(s) es poden procesar perque n'hi hagin suficientes elements. Fase dirigida per l'òrgan judicial, l'instructor. Es duen a termen les anomenades Diligències d'investigació. Es poden adoptar mesures cautelars.
FASE JUDICI ORAL	Es celebra en un òrgan diferent que en el d'instrucció. s profueix la pràctica de la prova que fonamentará la sentencia.
Garánties i principis constitucionals del sistema d'enjudiciament criminal. DESGLOSAR.	Son 6. Principi de necessitat, principi d’oficialitat, principi de legalitat-principi d’oportunitat, principi d’aportació de part- principi d’investigació d’ofici, tot fent especial èmfasi en el principi acusato + 5 donats per els Estat de dret. gualtat de les parts, audiència i contradicció, principi acusatori i dret de defensa en la seva màxima extensió.
Fonts del dret processal penal	La CE. Tractats internacionals. Llei d'enjudiciament Criminal. Lleis sobre cada tema.
Determinació dels jutjadors	Deeterminació de la jurisdicció i de la competencia.
Les parts processals (acusador)	MF Popular Particular Privat Civil Víctima
Les parts processals (acusats)	as
Objecte del procés penal	as
Investigat	Identificar a la persona sotmesa a la recerca per la seva relació amb un delicte.
Encausat	De manera general, a aquella persona a qui l'autoritat judicial,una vegada conclosa la instrucció de la causa, imputa formalment el fet d'haver participat en la comissió d'un fet delictiu concret
Actor civil i de Acció civil	as
ACUSATORI	as
OFICIALITAT	as
CONTRADICCIÓ	sa
LIURE VALORACIÓ PROVA	as
PROPORCIONALITAT	as
LEGALITAT/OPORTUNITAT	as
ORALITAT	as
INMEDIACIÓ	as
CONCENTRACIÓ	as
PUBLICITAT	as
INSTÀNCIA ÙNICA/DOBLE INSTÀNCIA	as
Diligències d'investigació o d'instrucció (finalitat)	Establir el coneixement dels fets necessaris per fonamentar l'acusació o justificar la defensa i, si escau, l'adopció d'alguna mesura cautelar
Finalitats de l'instrucció	a) comprovar els fets b) determinar a les persones que, presumptament, van participar en aquells c) assegurar les proves, per poder demostrar el dia del judici oral la certesa dels fets delictius i la culpabilitat dels subjectes acusats d) adoptar mesures de prevenció i d'assegurament e) adoptar, si escau, mesures cautelars.
Formes incoació del procés penal	as
Mitjans de prova	Pretenen aconseguir la convicció del tribunal que ha de decidir sobre la causa
Diligències d'investigació o d'instrucció. Tipus? (no limitants) (limitants)	No limitats dels drets fonamentals. Inspecció ocular, el cos del delicte, la declaració de testimonis i de l'anteriorment anomenat imputat (ara ha canviat la denominació d'imputat i la diligència és coneguda com a “declaració del rocessat/investigat”), l'acarament, els informes pericials, entre uns altres
Diligències d'investigació o d'instrucció (efecte provatori?)	Prova anticipada i de la prova preconstituida.
Diligències d'investigació o d'instrucció. Tipus? (limitants) (no limitants)	(limitants dels drets fonamentals) Entrada i registre domiciliari; registre de papers, registre de dispositius, detenció i obertura de correspondència, interceptació de les comunicacions telefòniques i telemàtiques; incorporació al procés de dades electrònics de tràfic o associades; accés a dades necessàries per identificar usuaris; captació i enregistrament de comunicacions orals, o d'imatges, seguiment i localització, registre remot sobre equips electrònics, inspeccions i intervencions corporals o video vigilància. - Son irreproduibles
Mesures cautelars (finalitat)	Mesures dirigides a garantir la presència del processat/investigat en el judici oral així com el compliment efectiu de la sentència que s'hagi de dictar
Mesures cautelars (que permeten l'adopció)	fumus boni iuris i periculum in mora
Mesures cautelars (caracteristiques)	Jurisdiccionalitat, instrumentalitat, provisionalitat, homogeneïtat
Mesures cautelats (quines)	: la citació, la detenció, la presó provisional, la llibertat provisional, pensió alimentària a la víctima, privació provisional del carnet de conduir, caució de comparèixer, ordre d'allunyament. Mesures cautelars de caràcter real: la fiança, l'embargament de béns, supòsit especial de fiançament per companyia de assegurances, dipòsit d'efectes en tràfic de drogues.
L'ordre europea d'investigació	as
La instrucció (I). Diligències preliminars	as
Finalitats de la instrucció. En el procés ordinari, en el procés abreujat i en altres processos.	as
La naturalesa jurídica de la fase d'instrucció (en funció de quina és l'opció per la qual un s'inclini, hi ha aspectes molt rellevants a tenir en compte, i singularment, el relatiu a l'òrgan que ha de dirigir aquesta fase).	as
La policia judicial com a òrgan investigador	as
La funció del Fiscal en aquesta fase del procediment.	as
Diferències (formals i materials) entre la denúncia i la querella.	s
principi de proporcionalitat	sa
Les mesures cautelars específiques per als casos de violència domèstica	s
Les mesures cautelars previstes en la Llei Orgànica de Responsabilitat Penal del Menor	s
Fase intermèdia, atenent a la seva diferent configuració segons tingui lloc en el procediment ordinari o en l'abreujat	s
Conclusió de l'instrucció	o bé el sobreseïment del procés lliure o provisional Continuació del mateix
Institució de la conformitat,	Donada la seva transcendència pràctica, considerada com un mecanisme que permet la terminació anticipada del procés mitjançant sentència. La conformitat el que permet obviar, en definitiva, és la fase de prova.
Abreujat	s
Oral	s
Enjudiciament ràpid	s
Judici de faltes	s
Judici davant el Tribunal del Jurat.	s
Oral (la prova)	s
Protecció de testimonis	s
La prova(objecte)	s
La prova(procediment)	s
La prova(la carga)	s
La prova(mitajns)	s
Finalització del procés	Definitu o provisonal
Sentencia(concepte)	s
Sentencia(contingut)	s
Sentencia(tipus)	s
Sentencia(forma ext e int.)	s
Congruència penal.	s
El tractament de la correlació en el procés ordinari i en el procés abreujat: diferències i implicacions de les mateixes	s
La cosa jutjada penal (formal i material)	s
-La cosa jutjada penal(efectes)	s
-La cosa jutjada penal(proces penal posterior)	s
Recursos(concepte)	s
Recursos(requisits)	s
Recursos(Contingut)	s
Recursos(clases)	s
Recursos(efectes presentació)	s
Recursos contra secretaries	(reposició i revisió)
Recursos(interlocutories)	s
Recursos contra sentencies	Segona instancia.
Recursos (quins)	Apelácio cassacio revisió Anul·lació
Costes	s
Execució penal(concepte)	s
Execució penal(competencia)	s
Execució penal(finalizació i recursos )	s
Retrets contra l'eliminació de les faltes	per entendre que la millor manera d'alleugerir la càrrega excessiva dels tribunals, sense vulnerar el principi de legalitat, era precisament excloure de el Codi Penal aquelles conductes el retret de les quals és menor o pot ser atès per la via de sancions administratives o per la via civil. D'altra banda, perquè la petita criminalitat (delictes lleus) admet millor determinades atemperacions de l'obligació de perseguir tot delicte, en atenció a raons “d'oportunitat”.
Judici per delictes lleus	s
Judicis rápids	àmbit d'aplicació, les funcions atribuïdes a la Policia Judicial, les diligències urgents, la finalització de la instrucció i el possible desenvolupament de la fase de judici oral, concedint especial atenció a la conformitat.
procediments especials,	que ho són o bé per raó de la matèria (cas del jurat) o bé per raó dels subjectes als quals s'apliquen (procediment de menors).
designació dels membres tribunal jurat	s
tribunal jurat	Instrucció, audiència preliminar, preparació del judici, el judici oral, el veredicte, la sentència i la seva impugnació. • La seva justificació • El règim legal • La composició del tribunal del jurat i les seves atribucions • Les ‘especialitats’ procedimentals de la Llei del Jurat.
procediment de menors	, una vegada analitzades les característiques generals de l'enjudiciament de menors (amb el protagonisme del Fiscal i de l'equip tècnic) s'estudia el procediment (instrucció, audiència, sentència, impugnació i execució).
decomís autònom	s
Procediments especials	procediment penal contra diputats o senadors; el procediment penal contra jutges, magistrats i fiscals; el procediment per delictes d'injúries i calúmnies contra particulars; el procediment per delictes comesos per mitjà de la impremta, el gravat o qualsevol un altre mig mecànic de publicació; l'habeas corpus; els procediments en matèria de delictes comesos per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels i les especialitats processals en els estats de excepció i de setge.
procés davant la Cort Penal Internacional.	s
Garantia jurisdiccional	La garantia jurisdiccional és un dels pilars del principi de legalitat penal, i comprèn quatre facetes, la garantia criminal (nullum crimen sine lege, art. 1 CP); la penal (nulla poena sine lege, art. 2 CP); la jurisdiccional (nemo dammetur nisi per legale iudicium, art. 3.1 CP) i d’execució (art. 3.2 CP). La finalitat fonamental del procés penal és l’actuació del ius puniendi estatal de que obeeixi essencialment a l’atribució exclusiva de l’estat de la facultat d’imposar penes, que a més comporta el deure de castigar conductes delictives.
Ministeri Fiscal (part acusadora)(funcions)	Actuar en defensa de la legalitat, del interés públic i dels ciutadans. Vetllar independencia dels tribunals. Actua amb objectivitat i indepndencia.
Acusador popular(part acusadora)	Tot subjecte espanyol que no estigui directamenr ofés o perjudicat. No estan legitimats parents de primer grau. qui hagi estat condemnat per al delicte 2 cops, qui no tingui plenitud de facultats.

Descubre

Crear Tarjetas

Acerca de Nosotros

Explore Tarjetas

Comparta este Set de Tarjetas de Aprendizaje

Procesal Penal

Cómo estudiar sus tarjetas

Rango de Cartas a estudiar

96 Cartas en este set