• Barajar
    Activar
    Desactivar
  • Alphabetizar
    Activar
    Desactivar
  • Frente Primero
    Activar
    Desactivar
  • Ambos lados
    Activar
    Desactivar
  • Leer
    Activar
    Desactivar
Leyendo...
Frente

Cómo estudiar sus tarjetas

Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda

Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba

Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h

Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n

image

Boton play

image

Boton play

image

Progreso

1/22

Click para voltear

22 Cartas en este set

  • Frente
  • Atrás
  • 3er lado (pista)
1.1. Definició: Psicologia del desenvolupament
Canvis de comportament, provocats per l'entorn i determinats per una societat o cultura.
Procés de canvis que abasta tota la vida.
CANVIS AL LLARG DE TOTA LA VIDA.
CANVIS AL LLARG DE TOTA LA VIDA.
2 tipus de desenvolupament
1. Quantitatiu --> suma
2. Qualitatiu --> millora
suma/millora
Som èssers biopsicosocials
Biofísic: el físic afecta a la maduració
Cognitiu: pensament
Socioafectiu: sentir i expressar emocions
físic/pensament/emocions
2 processos que causen el desenvolupament
1. Maduració biològica: aspectes biològics, gens, herència (no tenim atenció fins als 6 anys-còrtex frontal)

2. Aprenentatge: sentiments, pensament, comportament, interaccions en l'ambient.
maduració biològica/aprenentatge
Característiques del desenvolupament
-Continu i acumulatiu: gradual
-Multidisciplinari: pediatria, societat
-Plasticitat: caract. biològica que permet aprendre i adaptar-se ràpid al nen.
-Caràcter normatiu: canvis pròpis dels humans. Tots som iguals vinguem d'on vinguem.
-Vinculació amb l'edat.
-Multicontextual i multicultural: en funció de l'ambient on et trobis
-Multidireccional: No lineal. El nen pot tenir pèrdues i anar enrere quant al desenvol.
-Procès holístic: des de molts punts de vista.
8 caract.
1.2. Evolució històrica de la Psicologia del Desenvolupament


Antecedents històrics
Cap al reconeixement de la Infància com una etapa diferent a la de l’adultesa.

Edat Antiga: als infants se’ls matava com a ofrenes, se’ls esclavitzava, se’ls entrenava per a lluitar. Als dèbils i/o malformats, se’ls abandonava a les coves o se’ls deixava tirats.
Després de Crist: les families fan amb l’infant el que volen; el utilitzen com esclaus per les persones adultes.

Edat Mitjana: s’adonen de les dificultats dels nens, però els tracten com adults petits.

XVII i XVIII: l’esglèsia diu que els infants són innocents i desvalguts.

A partir de segle XIX fins ara: se li dóna importància a l’infant, i ho podem veure en les vacances escolars sobretot.
Ed. Antiga
Després de Crist
Ed. Mitjana
XVII - XVIII
A partir del XIX
Inici de l’interés pel desenvolupament
XVII-XVIII → apareixen filòsofs que es qüestionen preguntes sobre els nens.
Hobbes: anglès i empirista. “nens → èssers egoistes”. Vists com un pecat.
Rousseau: “puresa innata” → nens bons per naturalesa.
Locke: anglès i empirista. → tot coneixement deriva de l’experiència.
Darwin
Hall: 1 dels pares de la psicologia del desenvolupament.
Freud: neuròleg → 1 dels pares de la psicologia del desenvolupament.
Hobbes
Rousseau
Locke
Darwin
Hall
Freud
1.3. Dualitats/Polèmiques
continuïtat i discontinuïtat
actius i passius
herència i ambient
normativitat i ideologia
4
1.4. Perspectives en l’estudi de la Psicologia del Desenvolupament.

1.4.1. Models mecanicistes: El Conductisme i la Teoria de l’aprenentatge social
1.Conductisme:
Watson: pare del Conductisme → “doneu-me un nen sa i faré d’ell el que volgueu”
es pot millorar.
és eficient a curt termini.
procés continu-gradual-poc a poc.
considera l’individu un èsser passiu.

Hall: per adquirir un hàbit, s’ha de repetir durant més de 21 dies.
Pavlov: condicionament clàssic. Posa l’èmfasi en l’associació.
Skinner: no cal només l’associació, cal a més, un reforç positiu o negatiu; depenent de si ha de tornar a existir o no la conducta.

Idees bàsiques del conductisme: condicionament, associació, més o menys refoçament.

2.Teoria de l’aprenentatge social:
No necessitem experimentar per aprendre, ho podem fer mitjançant l’observació.

Albert Bandura: la violència s’aprén per la observació, com d’altres aspectes.
Conductisme: Watson, Hall, Pavlov, Skinner

Teoria de l'aprenentatge social: Bandura
1.4.2. Models organicistes →Freud, Erickson, Piaget
Es centren en els processos interns. Tenim una necessitat evolutiva. Per tant, el desenvolupament és discontinu

Sigmund Freud: la ment es divideix entre: conscient i inconscient (teoria del Iceberg)
Per ell tots els problemes venen per un problema de no haver satisfet els desitjos sexuals.
Creu que la primera infància marca tota la vida, i que qualsevol problema aquí, marcarà la resta de la vida.

Personalitat:
Ello-Id → principi de plaer (instint)
Jo → principi de realitat
Super jo → “mediador”
Aquest últim no apareix fins que controlem els esfinters.

“El Malestar en la cultura”
1. Teoria del desenvolupament psicosexual-Freud
Fase oral: (de 0 a 1,5 a)
Fase anal: (de 1,5 a 3 a)
apareix el super jo
si el renyo perque s’ha fet pipí, estic reprimint els seus instints
Fase fàlica: (de 3 a 6 a)

Complexe d’Edip i Electra → idealitzem la figura del progenitor diferent d’ells i arriba un moment que te por de la castració i comensen a imitar el que far el progenitor igual.
Fases + complexes
2.Teoria psicosocial-Erik Ericksson
Hem de cobrir necessitats. Les crisis evolutives són al llarg de tota la vida.
Etapes 0-6.
Etapes:
1.Confiança vs. desconfiança:
de 0 a 1,5 anys
la desconfiança ve de l’entorn i la capacitat que te de fer-lo sentir segur.

2.Autonomia vs. vergonya:
si a la 1a etapa he tingut confiança, seré autonoma si no tinc vergonya.

3.Iniciativa vs. culpa
3 etapes
3.Teoria cognitiva-Piaget
La I és algo biològic (que heretem) i és una forma d’adaptar-se a la vida.
Busquem l’equilibri del que passa fora i dins d’un mateix.
Coneixement → fruit ...
Teoria del Cicle Vital-Piaget:
-Allò que passa a la infància no te perque afectar
-S’ha de considerar el context sociocultural per entendre el desenvolupament
1.5.L’aproximació biològica de Piaget
individu → adaptar-se a un medi en constant canvi.
descriu el desenvolupament en dos termes: Funcions i Esquemes.
Funcions + Esquemes
a. Funcions
Principi d’organització: els coneixements nous s’adapten a les estructures cognitives que ja tenim.
Principi d’adaptació: l’individu tendeix a relacionar-se amb l’entorn d’una forma en què preservi la seva supervivència. Buscar per estar en equilibri amb el medi.
ppi organització

ppi adaptació
2 subprocessos de Funcions
Assimilació: en nova estructura o coneixement entra i s’incorpora a la base.
Acomodació: es produeix un conflicte cognitiu (desequilibri) perque un nou coneixement es vol incorporar i no pot perque no hi existeix la base.
Exemple:
Un nadó veu un objecte (1r esquema) i l’agafa (2n esquema), se’l posa a la boca (3r → assimilació de succió).
El objecte és a terra, però al tenir 5 mesos, el nadó no pot caminar per agafar-lo → conflicte cognitiu → plora i dóna pas a l’acomodació.

Equilibri → quan s’ha assimilat el coneixement.
Desequilibri → hi ha un conflicte per la falta d’una base.
assimilació

acomodació

equilibri + desequilibri
Esquema i estadis
Esquema o estructura cognoscitiva:
És un patró organitzat de pensament o acció que construeix un nen per donar sentit a algun aspecte de la seva experiència. Formes generals que l’individu empra per relacionar-se amb el món, marquen qualitativament diferents moments del desenvolupament. Disposicions globals i flexibles sotmeses a l’adaptació a nou objectes i els denomina estadis.
Estadis:
Estructures seqüencials que defineixen qualitativament la forma general de relació de l’individu al món en un moment determinat.

→ Piaget només entén d’una relació entre subjecte (jo) i objecte.
1.6.L’enfocament sociogenètic de Vygostki
introdueix la interacció entre persones i per això:
no necessites tenir coneixements previs per poder avançar.
podem avançar sense tenir les bases adquirides.
no creu en els estadis (diferent a Piaget).
creu que tenim coses hereditàries però, el pensament, llenguatge, atenció (FUNCIONS PSICOLÒGIQUES SUPERIORS) → són processos de caràcter social, desenvolupats amb altres persones.
Procés d’internalització (Vygotski)
Tot el que te a veure amb el nen, primer passa fora (social-interacció-interpsicològic) i després per dins d’un mateix (individual-intrapsicològic)
→ Exemple:
Quan un nen es diu a sí mateix “no serveixo per les mates” (intrapsicològic) → abans algú m’ha fer creure que no serveixo ja que suspenia (social-interpsicològic).

→ Tot abans passa pel plànol social (inter) i després per l’individual (intra).
La zona de desenvolupament pròxim
Distància entre el que puc fer sol (ZONA DESENVOLUPAMENT REAL) i el que puc fer amb l’ajut d’algú més capaç (ZONA DESENVOLUPAMENT POTENCIAL).
→ Aprenc en aquest procés de distància (entre la zona desen. real i la potencial)
nens amb diferents rendiments acadèmics → nens que ja tenen un nivell, ajuden als que no.
1.7 L’aproximació ecològica de Bronfenbrenner
És important l’individu i el context (com Vygotski), però a més, afegeix que l’individu també influencia al context i viceversa. Es produeix una BIDIRECCIONALITAT.

Microsistema
Contextos inmediats en els que el nen actua directament. Està implicat.
1r context inmediat → els pares.

Mesosistema
Relació entre microsistemes.
Exemple: pares-llar d’infants

Exosistema
Feina dels pares → contextos/sistemes exteriors al nen
el nen no participa directament → però si influencia al nen (treball per a que pugui menjar).

Macrosistema
tot junt → context cultural.