Arc característic de l'arquitectura gòtica que descarrega el pes de les voltes en els contraforts.	ARCBOTANT O BOTERELL
Construcció en forma de dosser sostinguda per quatre columnes o pilars que es col·loca sobre l'altar per accentuar la seva importància.	BALDAQUÍ
Pintura d'estudi que representa essers inanimats (animals morts, vegetals, objectes...)	BODEGÓ / NATURA MORTA
Església principal d'una diòcesi seu del bisbe i del capítol catedralici.	CATEDRAL
Columna amb el fust en sentit helicoïdal. Característica de l'art Barroc.	COLUMNA SALOMÒNICA
Part de l’església tradicionalment reservada al clergat on es realitzen els cants.	COR
Espai comprès entre dos murs de càrrega	CRUGIA
Procediment per representar una figura que en la realitat estaria ubicada en posició perpendicular o obliqua en relació amb el plànol pictòric	ESCORÇ
Tècnica característica de Leonardo da Vinci que consisteix a difuminar els contorns de les figures, amb la qual cosa s'aconsegueixen efectes atmosfèrics.	ESFUMAT
Pilastra en forma de piràmide truncada i invertida de vegades antropomorfa.	ESTÍPIT
Finestra composta per dos o tres arcs i una o dues columnes amb capitells treballats. Característica de l’arquitectura gòtica.	FINESTRA CORONELLA
Tècnica utilitzada per a la pintura mural que s'aplica sobre l'enlluit, de sorra i calç, mentre encara és humit, emprant colors trempats amb aigua.	FRESC
Element decoratiu en forma d'angle que corona l'arc apuntat d'un portal o finestral en el gòtic.	GABLET
Figura de pedra que sovint adopta formes humanes o d'animals fantàstics. Serveix per desguassar l'aigua procedent de canalons o teulades. Característic de l'art gòtic.	GÀRGOLA
Ornamentació escultòrica o pictòrica d’éssers fantàstics humans, vegetals i animals, completament entrellaçats formant un tot. Característica del Renaixement.	GROTESC
Tela de lli , cànem, cotó... sobre la que es pinta. // Fragment o porció de murada.	LLENÇ
Galeria oberta formada per arcades sostingudes per pilars o columnes.// Edifici públic destinat a transaccions mercantils.	LLOTJA
Volta en forma de mitja lluna oberta a la volta principal per donar-hi llum.	LLUNETA
Columna o element vertical que divideix verticalment en dos el buit d’una obertura (un portal o un finestral)	MAINELL /TRENCALLUMS
Espai interior d'una església , en sentit longitudinal, determinat pels murs o per files de columnes o pilars.	NAU
Procediment pictòric que dissol els pigments en olis (llinosa, nou...) i s'apliquen sobre fusta o tela preparats. Van Eyck va perfeccionar la tècnica.	OLI (PINTURA )
Mètode geomètric que permet representar l'espai tridimensional sobre un espai bidimensional.Per a la seva formació té en compte les línies que convergeixen en un punt de fuga.	PERSPECTIVA LINEAL
Tipus de perspectiva que intenta representar l’atmosfera que envolta els objectes, difuminant els contorns i fent que els colors perdin intensitat a mesura que s’allunyen.	PERSPECTIVA AÈRIA
Element arquitectònic de forma triangular curvilínia que té la funció de servir de suport a una cúpula tot passant d'una planta quadrada a una de circular.	PETXINA
Pilar format per nombroses motllures adossades que normalment comparteixen base i capitell. Característic del gòtic.	PILAR (FASCICULAT)
En l'arquitectura gòtica, torreta apiramidada i punxeguda que serveix de contrapès a l'empenta de l'arcbotant i accentua la verticalitat de l'edifici	PINACLE
Es tracta generalment d'una planta basilical amb voltes de creueria i amb les naus laterals de la mateixa altura que la central.	PLANTA DE SALÓ
Conjunt de carreus (pedres) que omplen l’espai entre els arcs i els nervis d'una volta de creueria.	PLEMENTERIA
Retaule que consta de més de tres taules. De vegades són articulats i es poden plegar sobre el plafó central.	POLÍPTIC
Estructura arquitectònica situada a l'entrada d'un edifici, sostinguda per columnes o pilars	PÒRTIC
Obra d'escultura, de pintura o mixta que se situa rere l’altar i serveix per ornamentar-lo. Les seves parts principals són: predel·la o bancal, pisos o cossos horitzontals, carrers verticals, guardapols, etc.	RETAULE
Obertura o finestra circular de grans dimensions amb traceria, calat i vidrat, característic del gòtic. Es troba generalment a les façanes de les esglésies.	ROSASSA / ROSETÓ
Objecte funerari en forma de caixa de gran diversitat de formes i decoració en el qual es col·loca el cos del difunt.	SARCÒFAG
Obra artística pintada o esculpida de forma rodona, semblant a un medalló.	TONDO
Decoració arquitectònica feta sobre pedra calada. Especialment la que decora les ogives dels finestrals gòtics, triforis ,rosasses...	TRACERIA
En l'ordre dòric, cadascuna de les parts en que està dividit el fris amb una disposició alternada amb les mètopes.	TRÍGLIF
Obra que consta de tres cossos en la qual els dos laterals es tanquen sobre el central; pot ser d’ivori, fusta...	TRÍPTIC
En pintura, il·lusió òptica espacial a través de la qual sembla real allò que només està pintat.	TROMPE-L'OEIL
Categoria particular de natura morta, d’alt valor simbòlic i religiós, característica de la pintura barroca. El seu missatge gira entorn de la inutilitat dels plaers mundans enfront de la certesa de la mort	VANITAS
Conjunt de gran cromatisme format per petits fragments de vidre acolorits subjectes per tires de plom que s’empra per tancar els finestrals de les esglésies o d’altres monuments	VITRALL
Volta característica del gòtic formada per arcs ogivals que reforça les seves arestes amb nervis.	VOLTA DE CREUERIA
Tècnica que permet obtenir per estampació imatges a partir d’una matriu o planxa. En funció del material emprat (fusta, pedra, metall), rep diferents noms (xilografia, litografia, aiguafort).	GRAVAT