- Barajar
ActivarDesactivar
- Alphabetizar
ActivarDesactivar
- Frente Primero
ActivarDesactivar
- Ambos lados
ActivarDesactivar
- Leer
ActivarDesactivar
Leyendo...
Cómo estudiar sus tarjetas
Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda
Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba
Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h
Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n
Boton play
Boton play
79 Cartas en este set
- Frente
- Atrás
Apodemes
|
estructura que subjecta els apèndix al cos.
|
epicutícula
|
capa més externa de la cutícula (a part del ciment i la cera, que no sempre són presents).
|
exocutícula
|
capa de la cutícula pertanyent a la procutícula. es tanifica.
|
endocutícula
|
capa de la cutícula pertanyent a la procutícula. és la més interna de totes. no es tanifica per donar flexibilitat.
|
espines
|
estructura multicelular de la cutícula amb celules epidèrmiques indiferenciades.
|
setes
|
estructura multicelular de la cutícula amb celules diferenciades i especialitzades
|
espícules
|
estructura cuticular d'origen unicelular. es creen prolongacions cuticulars (una per celula).
|
microtrichia
|
prolongacions cuticulars amb varies extensions per celula.
|
escleròcits
|
plaques rígides que s'intercalen amb l'estructura de quitina per permetre el moviment.
|
pleures
|
membranes dels escleròcits
|
línia de sutura
|
lloc per on es dona el recanvi de cutícula
|
exúvia
|
cutícula vella
|
apòlisis
|
primera fase de la muda
|
ecdisis
|
segona fase de la muda
|
exúvia
|
la cutícula vella
|
acron
|
part terminal anterior dels artròpodes
|
tèlson
|
part terminal posterior en artròpodes
|
prososma
|
part cefàlica en aranyes
|
opistosoma
|
part toràcica i abdominal en aranyes
|
mesosoma i metasoma
|
tagmes abdominals en escorpins
|
gnatosoma
|
cap dels àcars
|
idiosoma
|
part toràcica i abdominal en àcars
|
cefalon
|
cap dels crustacis
|
pereion
|
tòrax dels crustacis
|
pleon
|
abdomen dels crustacis
|
protopodi
|
part de l'apèndix articulat que s'uneix amb el cos.
|
telepodi
|
part terminal de l'apèndix (en unirramis)
|
endopodi
|
branca de l'apèndix més enganxada al cos (en birramis)
|
exopodi
|
branca de l'apèndix més externa (en birramis)
|
hiponeuros
|
sistema nerviós en posició ventral
|
anell perisofagic
|
conecta el cervell amb la part ventral del sistema nerviós
|
protocervell
|
component del cervell. Controla el funcionament dels ulls.
|
Deutocervell i tritocervell
|
Components del cervell que coordinen l'olfacte i el gust
|
massa ganglionar subesofàgica
|
conjunt d'apèndix cefàlics que controlen funcions específiques.
|
cadena ganglionar ventral
|
conté un parell de ganglis ventrals per metàmer
|
hemolimfa
|
líquid circulatori de l'hemocele i el celoma. és anàlog a la sang dels vertebrats.
|
hormona protoracicotròpica
|
és un polipèptid que es produeix al cervell. Estimula la producció d'ecdisona
|
Ecdisona
|
es produeixen a les glàndules protoràciques i s'alliberen a la hemolimfa. Regula l'expressió genètica i estimula la metamorfosi i la producció de la glàndula juvenil.
|
Glàndula endocrina
|
cèl·lules epidèrmiques que regulen les funcions vitals a través del metabolisme. també poden estimular o inhibir la producció d'altres hormones. La glàndula protoràcica és una glàndula endocrina.
|
Hormona juvenil (terpenoide)
|
Frena l'acció de la ecdisona i està implicada en la diapausa. Si la concentració d'hormona juvenil és igual a la d'ecdisona es farà una muda enlloc de la metamorfosi.
|
Diapausa
|
Estat fisiològic d'inactivitat en la pupa utilitzat per sobreviure a condicions ambientals desfavorables.
|
Estomodeu
|
Part del sistema digestiu que comprèn: cavitat oral, faringe, pedrer (cavitat estomacal que permet triturar l'aliment), proventricle (funció emmagatzemadora) i vàlvula esofàgica
|
Mesodeu
|
Part de l'aparell digestiu que comprèn: epiteli polivalent (secreció d'enzims i substàncies), membrana peritròfica (secreció de mucus), cecs gàstrics (emmagatzematge d'aliment) i tubs de Malpighi.
|
Proctodeu
|
Part de l'aparell digestiu, anàleg a l'intestí gruixut. Compactació de femtes i reabsorció d'aigua i ions. comprèn: ílium, colon i recte.
|
Nefridis
|
òrgan excretor metamèric d'origen mesodermic. La excreció es dona directament a l'exterior (sense passar pel sistema digestiu).
|
Respiració cutània
|
Intercanvi de gasos a través de la cutícula (no hi ha estructura especialitzada). Està molt relacionat amb el sistema circulatori-->la hemolimfa té pigments respiratòris.
|
Respiració branquial
|
gràcies a sorgiment d'evaginacions ectodèrmiques especialitzades. el sistema respiratòri està relacionat amb el sistema circulatori--> la hemolimfa té pigments respiratoris.
|
Respiració traqueal
|
gràcies a invaginacions ectodèrmiques especialitzades en forma de tub i patrons fractals (tràquees). No està relacionat amb el sistema circulatori
|
Pulmons en llibre/fil·lotràquees
|
tipus de respiració traqueal.
|
Pseudotràquees
|
tipus de respiració traqueal.
|
tràquees branquials
|
tipus de respiració traqueal.
|
Reserves d'aire
|
tipus de respiració traqueal.
|
Hemocel
|
estructura creada a partir de la fusió del celoma i el blastocel (no és un celoma verdader)
|
cavitat pericàrdica
|
cavitat de l'hemocel, on hi ha el cor
|
cavitat perivisceral
|
cavitat que, junt a la cavitat pericàrdica i la perineural formen l'hemocel. les tres cavitats estan dividides per septes (membranes conjuntives).
|
hemocianina
|
pigment respiratori de la hemolimfa. Té coure i és de color verd
|
hemoglobina
|
pigment respiratori de la hemolimfa. Té ferro i és de color vermell.
|
granulòcits
|
cèl·lules de la hemolimfa (hemòcits) que gestionen la fagocitosi i la coagulació
|
oenocitoides
|
cèl·lules de la hemolimfa (hemòcits) amb funció de coagulació i reserva
|
cianòcits
|
cèl·lules de la hemolimfa (hemòcits) amb funció de transport d'o2.
|
gònades
|
deriven del mesoderm i tenen origen celòmic. Poden estar aparellades (metameritzades) o no.
|
gonoducte
|
conducte genital originat a partir del mesoderm o ectoderm a partir de les gònades. Poden haver'n-hi dos d'independents o es poden fusionar donant lloc al gonoporus.
|
gonoporus
|
orifici genital d'origen ectodèrmic,
|
glàndules annexes (aparell reproductor)
|
ajuden a segregar substàncies com: espermatòfor (coberta protectora d'esperma), ooteca (coberta protectora dels ous) i substàncies cimentades (que enganxa els ous al progenitor perquè s'incobin).
|
vesícules annexes (aparell reproductor)
|
invaginacions del gonoducte per acumular esperma: vesícules espermàtiques en mascles i espermateques en femelles
|
organs copuladors (aparell reproductor)
|
aedebus i endofalus
|
òrgans associats (aparell reproductor): ovipositor/oviscapte
|
permet dipositar la posta al lloc adequat.
|
Gonocorisme
|
tipus de reproducció sexual. Només hi ha un aparell reproductor, per tant necessiten l'altre sexe per completar el procés.
|
hermafroditisme
|
tipus de reproducció sexual. Els dos tipus d'aparells reproductors es troben en un organisme al llarg de la seva vida. Pot ser: sequencial (proteràndia i protogínia) o simultani.
|
Parterogenesi
|
reproducció basada en el desenvolupament dels òvuls sense facundar.
|
Parterogènesi arrenotoca
|
els ous fecundats sempre sortiran femelles (diploides), mentre que els mascles seran haploides parterogenètics.
és facultativa |
Parterogènesi telitoca
|
femelles diploides i parterogenètiques i mascles haploides
sol ser obligada |
Parterogenesis anfitoca
|
femelles diploides parterogèniques i mascles diploides parterogènics. Determinat per estímuls de l'ambient
|
hemimetabol
|
desenvolupament indirecte per metamorfosi (simple/incompleta): d'ou a imago passant per ninfa
|
holometàbol
|
desenvolupament indirecte per metamorfosi (complicada/completa): d'ou a imago passant per larva i pupa (on es dona la metamorfosi)
|
caràcter anamòrfic
|
es dona quan l'ou presenta menys metàmers i apèndix que els adults
|
caràcter epimòrfic
|
es dona quan l'ou presenta els mateixos metàmers i apèndix que els adults (es mantenen al llarg de la muda)
|
desenvolupament ametàbol
|
desenvolupament directe sense metamorfosi
|
voltinisme
|
nombre de generacions per any d'una espècie animal: univoltins, bivoltins o multivoltins.
|