Apodemes	estructura que subjecta els apèndix al cos.
epicutícula	capa més externa de la cutícula (a part del ciment i la cera, que no sempre són presents).
exocutícula	capa de la cutícula pertanyent a la procutícula. es tanifica.
endocutícula	capa de la cutícula pertanyent a la procutícula. és la més interna de totes. no es tanifica per donar flexibilitat.
espines	estructura multicelular de la cutícula amb celules epidèrmiques indiferenciades.
setes	estructura multicelular de la cutícula amb celules diferenciades i especialitzades
espícules	estructura cuticular d'origen unicelular. es creen prolongacions cuticulars (una per celula).
microtrichia	prolongacions cuticulars amb varies extensions per celula.
escleròcits	plaques rígides que s'intercalen amb l'estructura de quitina per permetre el moviment.
pleures	membranes dels escleròcits
línia de sutura	lloc per on es dona el recanvi de cutícula
exúvia	cutícula vella
apòlisis	primera fase de la muda
ecdisis	segona fase de la muda
exúvia	la cutícula vella
acron	part terminal anterior dels artròpodes
tèlson	part terminal posterior en artròpodes
prososma	part cefàlica en aranyes
opistosoma	part toràcica i abdominal en aranyes
mesosoma i metasoma	tagmes abdominals en escorpins
gnatosoma	cap dels àcars
idiosoma	part toràcica i abdominal en àcars
cefalon	cap dels crustacis
pereion	tòrax dels crustacis
pleon	abdomen dels crustacis
protopodi	part de l'apèndix articulat que s'uneix amb el cos.
telepodi	part terminal de l'apèndix (en unirramis)
endopodi	branca de l'apèndix més enganxada al cos (en birramis)
exopodi	branca de l'apèndix més externa (en birramis)
hiponeuros	sistema nerviós en posició ventral
anell perisofagic	conecta el cervell amb la part ventral del sistema nerviós
protocervell	component del cervell. Controla el funcionament dels ulls.
Deutocervell i tritocervell	Components del cervell que coordinen l'olfacte i el gust
massa ganglionar subesofàgica	conjunt d'apèndix cefàlics que controlen funcions específiques.
cadena ganglionar ventral	conté un parell de ganglis ventrals per metàmer
hemolimfa	líquid circulatori de l'hemocele i el celoma. és anàlog a la sang dels vertebrats.
hormona protoracicotròpica	és un polipèptid que es produeix al cervell. Estimula la producció d'ecdisona
Ecdisona	es produeixen a les glàndules protoràciques i s'alliberen a la hemolimfa. Regula l'expressió genètica i estimula la metamorfosi i la producció de la glàndula juvenil.
Glàndula endocrina	cèl·lules epidèrmiques que regulen les funcions vitals a través del metabolisme. també poden estimular o inhibir la producció d'altres hormones. La glàndula protoràcica és una glàndula endocrina.
Hormona juvenil (terpenoide)	Frena l'acció de la ecdisona i està implicada en la diapausa. Si la concentració d'hormona juvenil és igual a la d'ecdisona es farà una muda enlloc de la metamorfosi.
Diapausa	Estat fisiològic d'inactivitat en la pupa utilitzat per sobreviure a condicions ambientals desfavorables.
Estomodeu	Part del sistema digestiu que comprèn: cavitat oral, faringe, pedrer (cavitat estomacal que permet triturar l'aliment), proventricle (funció emmagatzemadora) i vàlvula esofàgica
Mesodeu	Part de l'aparell digestiu que comprèn: epiteli polivalent (secreció d'enzims i substàncies), membrana peritròfica (secreció de mucus), cecs gàstrics (emmagatzematge d'aliment) i tubs de Malpighi.
Proctodeu	Part de l'aparell digestiu, anàleg a l'intestí gruixut. Compactació de femtes i reabsorció d'aigua i ions. comprèn: ílium, colon i recte.
Nefridis	òrgan excretor metamèric d'origen mesodermic. La excreció es dona directament a l'exterior (sense passar pel sistema digestiu).
Respiració cutània	Intercanvi de gasos a través de la cutícula (no hi ha estructura especialitzada). Està molt relacionat amb el sistema circulatori-->la hemolimfa té pigments respiratòris.
Respiració branquial	gràcies a sorgiment d'evaginacions ectodèrmiques especialitzades. el sistema respiratòri està relacionat amb el sistema circulatori--> la hemolimfa té pigments respiratoris.
Respiració traqueal	gràcies a invaginacions ectodèrmiques especialitzades en forma de tub i patrons fractals (tràquees). No està relacionat amb el sistema circulatori
Pulmons en llibre/fil·lotràquees	tipus de respiració traqueal.
Pseudotràquees	tipus de respiració traqueal.
tràquees branquials	tipus de respiració traqueal.
Reserves d'aire	tipus de respiració traqueal.
Hemocel	estructura creada a partir de la fusió del celoma i el blastocel (no és un celoma verdader)
cavitat pericàrdica	cavitat de l'hemocel, on hi ha el cor
cavitat perivisceral	cavitat que, junt a la cavitat pericàrdica i la perineural formen l'hemocel. les tres cavitats estan dividides per septes (membranes conjuntives).
hemocianina	pigment respiratori de la hemolimfa. Té coure i és de color verd
hemoglobina	pigment respiratori de la hemolimfa. Té ferro i és de color vermell.
granulòcits	cèl·lules de la hemolimfa (hemòcits) que gestionen la fagocitosi i la coagulació
oenocitoides	cèl·lules de la hemolimfa (hemòcits) amb funció de coagulació i reserva
cianòcits	cèl·lules de la hemolimfa (hemòcits) amb funció de transport d'o2.
gònades	deriven del mesoderm i tenen origen celòmic. Poden estar aparellades (metameritzades) o no.
gonoducte	conducte genital originat a partir del mesoderm o ectoderm a partir de les gònades. Poden haver'n-hi dos d'independents o es poden fusionar donant lloc al gonoporus.
gonoporus	orifici genital d'origen ectodèrmic,
glàndules annexes (aparell reproductor)	ajuden a segregar substàncies com: espermatòfor (coberta protectora d'esperma), ooteca (coberta protectora dels ous) i substàncies cimentades (que enganxa els ous al progenitor perquè s'incobin).
vesícules annexes (aparell reproductor)	invaginacions del gonoducte per acumular esperma: vesícules espermàtiques en mascles i espermateques en femelles
organs copuladors (aparell reproductor)	aedebus i endofalus
òrgans associats (aparell reproductor): ovipositor/oviscapte	permet dipositar la posta al lloc adequat.
Gonocorisme	tipus de reproducció sexual. Només hi ha un aparell reproductor, per tant necessiten l'altre sexe per completar el procés.
hermafroditisme	tipus de reproducció sexual. Els dos tipus d'aparells reproductors es troben en un organisme al llarg de la seva vida. Pot ser: sequencial (proteràndia i protogínia) o simultani.
Parterogenesi	reproducció basada en el desenvolupament dels òvuls sense facundar.
Parterogènesi arrenotoca	els ous fecundats sempre sortiran femelles (diploides), mentre que els mascles seran haploides parterogenètics. és facultativa
Parterogènesi telitoca	femelles diploides i parterogenètiques i mascles haploides sol ser obligada
Parterogenesis anfitoca	femelles diploides parterogèniques i mascles diploides parterogènics. Determinat per estímuls de l'ambient
hemimetabol	desenvolupament indirecte per metamorfosi (simple/incompleta): d'ou a imago passant per ninfa
holometàbol	desenvolupament indirecte per metamorfosi (complicada/completa): d'ou a imago passant per larva i pupa (on es dona la metamorfosi)
caràcter anamòrfic	es dona quan l'ou presenta menys metàmers i apèndix que els adults
caràcter epimòrfic	es dona quan l'ou presenta els mateixos metàmers i apèndix que els adults (es mantenen al llarg de la muda)
desenvolupament ametàbol	desenvolupament directe sense metamorfosi
voltinisme	nombre de generacions per any d'una espècie animal: univoltins, bivoltins o multivoltins.

Descubre

Crear Tarjetas

Acerca de Nosotros

Explore Tarjetas

Comparta este Set de Tarjetas de Aprendizaje

Artròpodes: Generalitats

Cómo estudiar sus tarjetas

Rango de Cartas a estudiar

79 Cartas en este set