• Barajar
    Activar
    Desactivar
  • Alphabetizar
    Activar
    Desactivar
  • Frente Primero
    Activar
    Desactivar
  • Ambos lados
    Activar
    Desactivar
  • Leer
    Activar
    Desactivar
Leyendo...
Frente

Cómo estudiar sus tarjetas

Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda

Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba

Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h

Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n

image

Boton play

image

Boton play

image

Progreso

1/39

Click para voltear

39 Cartas en este set

  • Frente
  • Atrás
Necessitats dels equips de so i imatge
Els fabricants de vehicles destinen molts esforços en oferir equips de so i imatge de qualitat i màximes prestacions, ja que és un punt fort a l'hora d'escollir un nou vehicle.

- Permeten fer més agradable els viatges llargs.
- Es poden realizar configuracions sense treure la mirada de la carretera.
- La informació complementària de la radio ens manté informats sobre el temps i la circulació.
- Els GPS ens indica durant una ruta.
- Les càmeres ens ajuden a aparcar.
L'espectre del so
Tons subgreus: (freqüències molt baixes, de 18 fins a 60 Hz).
- Tons greus: (freqüències baixes, de 60 a 300 Hz).
- Tons mitjans: (freqüències mitjanes, de 300 a 3.000 Hz).
- Tons aguts: (freqüències altes, de 3.000 fins a 20.000 Hz).
- Tons ultrasons: (freqüències molt altes, més de 20.000 Hz).
Característiques del so
El so requereix un medi material com a suport per a ser transportat, per tant, no pot viatjar a través de buit.

- Velocitat a la qual es propaga l’ona sonora.
- Freqüència de l’ona sonora.
- Longitud de l’ona sonora.
- Amplitud.
- Elongació.
- Timbre.
Velocitat de propagació de l’ona sonora
Quan més dens és el material, major serà la velocitat que podrà assolir el so a través d’ell.

Com més gran sigui la compressibilitat del medi, menor sera la velocitat del so. Com més gran sigui la densitat, major serà la velocitat de propagació del so.
Freqüència de l’ona sonora
El nombre d’oscil·lacions completes per unitat de temps, la unitat de mesura és l’hertz (hz), que es una oscil·lació completa per segon.
Longitud d’ona sonora
Longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle). Així, la longitud d'ona es defineix com la separació espacial existent entre dos punts l'estat de moviment de la qual és identica.
Amplitud d’ona sonora
Pressió acústica: És la diferència de pressió que hi ha entre un punt pel qual està travessant l'ona sonora i la pressió estàtica que hi ha en el mateix punt quan l'ona desapareix.
Potència acústica: És l'energia per unitat de temps que s'acumula a les ones sonores. És mesura en watts (w).
Nivell de potència acústica: És la proporció logarítmica que hi ha entre la potència de un so i la potència del límit d'audició. És mesura en decibels (dB).

Quan pugem o baixem el volum cambiem l'amplitud d'ona entre màxima i mínima
Elongació d’ona sonora
La elongació és el desplaçament que existeix en qualsevol instant determinat entre la posició d'equilibri i la posició de la partícula.
Timbre d’ona sonora
El timbre és la forma de l'ona sonora.
Gràcies a aquesta propietat podem distingir el so d'un violí al d'una trompeta, encara que els dos instruments toquin la mateixa nota.

La principal diferència entre el so i el soroll, és que el so té una ona de forma regular i el soroll la té irregular.
La pressió d’ona sonora
La pressió sonora o pressió acústica és producte de la mateixa propagació del so. L'energia provocada per les ones sonores genera un moviment ondulatori de les partícules de l'aire, provocant la variació alterna en la pressió estàtica de l'aire.
Classificació segons el tipus d’ona
Quan una a es propaga a traves d’un medi, les partícules d’aquesy medo oscol.len
Ones longitudinals: que són les ones el les quals la direcció d’oscil.lació de les partícules del medi és la mateixa que la direcció de propagació de l’ona.

Ones transversals: que són les ones en les quals la direcció d’oscil.lació de les partícules del medi és perpendicular a la direcció de propagació de l’ona
La reverberació
La reverberació és un fenomen que es produeix en llocs tancats que consisteix en percebre el mateix so moltes vegades, Aquesta superposició de sons es produeix amb molt poca diferència de temps, cosa que comporta la sensació d’un so borrós.
L’eco
L’eco consisteix en la doble percepció del mateix so amb suficient retard com per distingir la dualitat.

Aquest fenomen és produeix per la reflexió del so en una superficie plana i allunyada. També és pot produir per la col.locsció molt seprarada dels altaveus
La ressonancía
La ressonància consisteix en la vibració induïda d’algun material de vehicle produïda per les ones sonores de l’equip de so
La distorsió
La distorsió consisteix en que l’ona sonora reproduïda no s’ajusta a l’ona sonora de s’hauria de reproduir. La distorsió es la pèrdua de qualitat del so, i en general esta associada a l’augment de volum de l’equip de so del vehicle.
La relació senyal/soroll (S/N) OO (RSS)
És la relacio entre el nivell del senyal i el nivell del soroll de fons. A mesura que la RSS s’incrementa, la qualitat de l’audio també augmenta. Una RSS baixa indica un soroll de fons més alt, mentre que uns RSS alta indica un soroll de fons més baix.
Els harmònics
Els harmònics naturals: són aquells que es creen en un objecte quan es vibra, com ara els instruments musicals i les veus

Els harmònics artificials: són harmònics que es creen a partir de sintetizadors i altres equips de processament de so

Els harmònics de difusió: són harmònics que es creen en una sala a partir de les reflexions de les ones sonores entre les parets
Les interferències
Les interferències són sons o senyals electrònics no desitjats que s’afegeixen a la música que sona al cotxe procedents de l'exterior de l’equip de música.

Les interferències externes son provocades per equips externs, com ara les ones de ràdio, el trànsit, les màquines industrials, els animals, etc.

Les interferències internes es creen a l’interior dels equips de so, com ara cables mal connectats, amplificadors defectuosos, altaveus defectuosos, etc…
La font d’entrada o de so
Es el dispositiu que proporciona el senyal elèctric inicial que conté la informació sonora de partida.

Analògiques
Receptor de ràdio analògica
Reproductor de cinta de cassette

Digital
Receptor de ràdio digital
Reproductor de CD
Reproductor de mitjans digitals (media)
WIFI
Bluetooth
Regulació de la font d’entrada
Volum: Regula la intensitat del so

To: Regula la potència de les freqüències aguts i greus

Loudness: Regula la intensitat dels sons greus sense elevar el volum general

Balance: regula la intensitat entre el costat dret i esquerra

Fader: Regula la intensitat entre els altaveus davanters i posteriors
La font d’entrada o de so
Monofònica:
Consisteix en una senyal d’un sol canal d’informació. Aquesta senyal prové d’una emissora de ràdio d’amplitud modulada (AM)

Estereofònica:
Consisteix en una senyal que conté des canals d’informació normalment dreta i esquerra. És el més popular, ràdio amb freqüència modulada, Cd, media…

Senyal 5.1 (Dolby Digital):
Consisteix en una senyal que conté sis canals d’informació. Aquest tipus de senyal prové de gravacions digitals procedents de DVD, o mitjans digitals.


Si connectes la senyal mono a un parell d’altaveus inevitablement sonarà el mateix, ja que la seva senyal és una sola. En canvi la senyal estèreo que conté dues senyals en si, pot transmetre informacions diferents a cada altaveu.
El receptor de radio
La principal diferència entre AM i FM, és el tipus de modulació de senyal que s’utilitza per transmetre els senyals d’àudio.

En AM, el senyal d’àudio es modula a la amplitud de l’ona portadora
En FM, el senyal d’àudio es modula a la freqüència de l’ona portadora

Això fa que els senyals AM tinguin menys qualitat de so i menys resistència a les interferències, mentre que els senyals FM tenen una qualitat de so millor i més resistència a les interferències.
Modulació d’amplitud AM
emissió d’ones electromagnètiques sobre la qual va variant l’amplitud segons la forma de l’ona que es vol transmetre.

La freqüència de l’ona portadora sempre ha de ser més gran que la de l’ona transportada.

L’ona portadora te una freqüència d’entre 300 i 1600KHz (dial del radio del cotxe)

La distància de transmissió pot arribar fins a 15 000lm

L’ona portadora adopta en la seva amplitud la forma de l’ona transportada.
Modulació de freqüència FM
Emissió d’una ona electromàgnetica en la que la seva freqüència va augmentat o disminuint segons augmenti o disminueixi l’elongació de l’ona que es vol transmetre.

La modulació de freqüència (FM) te menys interferències que la modulació d’amplitud (AM) i la transmissió de senyal ha de ser lineal (sense obstacles)

L’espectre d’emissió té una freqüència compresa entre 87,5 i els 108 MHz

La distància de transmissió és de 200km. aprox.

L’ona portadora augmenta o disminueix (es modula) segons ho fa l’elongació de l’ona transportada.
Modulació de freqüència digital
La transmissió d’ones de ràdio per freqüència modulada digital consisteix en l’emissió d’ones de ràdio amb dues freqüències.

L’ona sonora es converteix en una senyal elèctrica binària

L’ona transportada es rebuda per receptor de ràdio que realitza la desmodulació de l’ona obtenint una senyal binaria.

Finalment el ràdioo realitza la conversió digital-analògica per obtenir la senyal elèctrica que serà enviada als altaveus.

L’ona portadora adopta dos estats de freqüència segons els dos estats de l’ona digital transportada.
L’antena
Recepció de les ones de ràdio, transformant la senyal electromagnètica en una senyal elèctrica.

Antena simple:
Consta d’una vareta llarga que al rebre les ones electromagnètiques provoca una variació de flux magnètic en una bobina, i aquesta indueix a través d’un cable coaxial fins al ràdio una diferènia de potencial.

Antena amplificada:
Incorpora a més a més dels elements de l’antena simple un circuit electrònic, i acostumen a ser més curtes.
El reproductor de mitjans digitals
Els reproductors de mitjans digitals estan preparats per connectar-se amb dispositius externs a través de connectors o radiofreqüència. Smartphones, targetes de memòria, dispositius USB, Bluetooth, Wi-Fi…

DIN: 180mm x 50mm
Doble DIN 180mm x 100mm
Els connectors
La quantitat i tipus de connectors pot variar en funcio del fabricant.

El conector d'antena esta estandarditzat per dues normes, la ISO i la DIN.
La normativa ISO 10487 estableix els connectors:
Connector C1 alimentacion
Connector C2 sortides d'audio i alta potencia
Connector d'entrada d'antena C6
Els altaveus
Transforma les sneyals electriques en vibtacions per produir ones sonores.
Hi existeixen diferentes combinacions:

Simple: aguts, mitjos, greus, subgreus
Combinats: dos vies aguts-greus, tres vies aguts-mitjos-greus

Els simples estan dissenyats per a cada gama de frequenciies, cosa que s'obté mes bona qualitat de so.
Els combinats de dos, tres o quatre vies son una bona solucio quan hi ha problemes d'espai en el vehicle
Parts dels altaveus
Xassis: Sustenta el conjunt podent ser en acer, plastic i alumini
Imant: Disposa de dues masses polars
Suspensio: Serveix perquè la membrana pugui vibrar
Centrador o aranya: Serveix de guia a la membrana
Cupula: Protegeix la part central de la membrana
Bobina: Es genera el camp magnètic que provoca el desplaçament de la membrana
Membrana: Al vibrar produeix canvis en la pressió que l'envolta i per tant genera ones de so, Es fabrica en cartró, plastic o paper.
Funcionament electrodinamic
La bobina que esta unida a la membrana depenent de l'orientacio del camp magnetic s'atansa o s'allunya i aixo provoca una vibració de la membrana.

Com la corrent surt de la font de so es alterna, és a dor de forma sinusoidal, provoca camps magnètics alternos.

Aixo significa la bobina pot ser repelida o atresa pel camp magnètic
Piezoelectric
En aquest cas s'utilitza un piezolectric que te la capacitat de deformar-se davant dels canvis de tensió provocats per la font d'alimentació.

La deformació es aprofitada per la laina oscil.lant.
Només s'utilitza per altes frequencies (tweeters)
Caracteristiques de l'altaveu
Impedancia: es refereix al valor en ohms de la resistencia de la bobina de l'altaveu. Les valors en un automóvil sol ser de 4 ohms.

Potencia: Nominal: es la potencia que pot suportar un altaveu durant un periode de temps curt, es mesura en watts. Maxima: Potencia mes alta """""

Distorsió: es la desviacio entre l'ona electrnica rebuda i l'ona sonora produida

Resposta: servei per saber la gamma de frequiencies en que pot treballar l'altaveu, en hertza (Hz)

Direccionalitat: ens indica la forma en la que distribuira el so al voltant de l'altaveu, en hertzs.

Sensibilitat: es el nivell de pressió sonora obtinguda a 1m de distancia quan li apliquem una potencia 1w (dB/w/m)

Rendiment: es la relacio entre la potencia acustica emesa i la potencia eléctrica
Instal.lació dels altaveus
Verificar la rigidesa del lloc on es munta l'altaveu perevitar que es produeixin vibracions de la carroseria

Respectar la polaritat dels cables

Aillar acusticament la part posterior de l'altaveu per evitar reverberacions i ressonancies

Assegurar un boin ancoratge de l'altaveu per evitar que produeixi un so apagat
Els amplificadors
Augmenten el nivell del so produit per un equip de car audio, ajudan a millorar el so dels altaveus i prporcionant mes volum i qualitat
Instal.lacio dels amplificadors
Cablejat:
Cable de señal: cable coixial, lliure d'oxigen, amb malla de protecció, amb cable negatiu.
Cable de sortida: cable lliure d'oxigen ja que la corrent alterna afavoreix l'oxidació del coure
Cable d'alimentació: Proporciona la potencia necessaria a l'amplificador

Les connexions
S'ha de soldar les connexions amb soldadura, els connectors han de ser qualitat s'han de col.locar adequadament. Existeixen recorberts de materials nobles que no s'oxiden.

L'alimentació
Els amplificadors consumeixen molta potencia, i a mes a mes la intensitat que consumeix es polsant. Per evitar la falta d'alimentació es recomana muntar una bateria complementaria

La ventilacio-refrigeració:
Assegurar una ventilació adequada per un correcte funcionament

Es poden classificar segons el numero de canals o sortides capa als altaveus
D'un canal, s'utilitzen per connectar només un altaveu, com per exemple els subgreus.
De 2 canals. Per connectar dos altaveus
De 4 canals. Per connectar 4 altaveus
Els filtres
Filtres actius:
Una alimentació externa de corrent elèctrica i poden realitzar funcions amplificadors si és necessari.
Estan concebuts per tallar o atenuar les frequencies que no desitgen i tambe per augmentar les frequencies desitjades per crear un so optim

Filtres passius:
No tenen alimentació externa de corrent elèctrica i es limiten a modificar la senyal eléctrica. Estan dissenyats per tallar les baixes frequencies i donar un so mes net.

Antiparasitaris: serveix per esmorteir i absorbir les interferencies produides per fluctuacions electromagnèticques.

Antisoroll: eliminen sorolls de fons

Separadors de frequencies (crossover): filtres que divideixen la senyal en dos, tres o quatre parts, coincidint amb aguts, mitjos, greus i subgreus. Evitant a cada altaveu l'espectre del so que li correspon.

Processadors de so equalitzador: son filtres que modifiquen la senyal del so, per aconseguir multitud d'efectes
La distribució del so
Consisteix en la correcta ubicació amb l'objectiu d'aconseguir la millor qualitat sonora.

Altaveus d'aguts: alçada del cap
Altaveus mitjos i greus: punts més baixos
Altaveus subgreus: punts baixos i allunyats sota seient o maleter

Distribució lateral, distribució davant-darrere
Els sistemes de navegació
Consisteix en un sistema que permet calcular les cooredenades geogràfiques en les quals es troba un vehicle. I a partir d'aquesta informació i relacionant-la amb els mapes cartografics, el navegador pot crear rutes.

Per a que un GPS pugui establir la seva ubicació ha de tenir senyal de com a mínim té satèl.lits.

Actualment hi ha més de 30 satèl.lits que donen cobertura als nostres navegadors