M6_Uf1_Sistema De Impresión

Les diferències entre els tons més clars i els tons més foscos s'expressen en percentatges de trama.

Límit de cobertura de la tinta.
Guany de punt.
Percentatges imprimibles.

Paper òfset → 320%
Paper estucat → 340%
Paper premsa → 240%

es l’increment de la mida del punt de la trama al ser impres implica una diferencia entre el percentatge del to desistjat i el percentatge que realment surt impres es mes intens en els mitjos tons i en els foscos.

en les zones molt fosques els punts de trama es poden tapar i embrutar en les zones molt clares els punts poden no veure’s el valor a partir del qual els punts es tapen es el percentatge maxim imprimible mentre que el valor a partir del qual els punts desapareixen es el percentatge minim imprimible.

marques de tall: indiquen per on s`ha de tallar l’impres

● marques de plegat: indiquen per on s’ha de doblegar el plec

● Marques d’alçat: mostren l’ordre dels plecs que van enquadernats amb una marca en el llom de cada plec er podem fer l’alçat de forma correcta

● Creus de registre: son marques que al ser impreses amb tots els color de les separacions del treball si no queden completament casades formant una sola imatge al finalitzar la impressio permeten adveritr si hi ha algun error de registre en la impresssio

● Tires de control: serveixen per medir i controlar el color al llard de la tirada

● Separacions de color: indiquen la qualitat de tintes que calen imprimir i el color de la tinta que s’aplicara a cada tirada.

Les proves son simulacions d’impressio que s’obtenen per revisar diferents aspectes de la posterior produccio.

Proves de color: pensades especialment per mostrar el color final impres representen am gran fiabilitat la reproduccio que fara la maquina d’impressio dels colors del disseny.

b) proves de baixa qualitat: serveixen per comprovar si el rasteritzat del RIP es correcte assegurar-se que tots els elements del disseny surten be i revisar si el muntatge es valid poden servir tambe perque el responsable de la maquina es faci una idea del que ha d’imprimir

c) proves en maquina: consisteixen a preparar el treball com si s’hagues d’imprimir és a dir imprimir les formes impressores i fer una tirada de poques còpies (aquestes proves resultes cares)

Un cop s’han fet les proves pertinents, la imposició s’envia al RIP (rater image processor) perquè converteixi les dades de descripció en imatges en mapa de bits perquè puguin ser reprodüides sobre un fotolit, sobre una planxa o directament sobre el suport d’impressió en els casos d’impressió digital.

CTF (computer o film):d’on s’obtenen els fotolits per a serigrafia
CTP (computer to plate): per obtenir les formes impressores de cada una de les separacions dels sistemes:
D’impressió òfset(planxa)
Rotogravat(cilindre impressor)
Flexografia(clixé)

Els sistemes d’impressió presenten formes impressores i estructures diferents, i és que cada un es desenvolupa a partir de la manera de diferenciar els grafismes dels contrarafismes en la pròpia forma impressora els grafismes són els elements de la matriu que una vegada entintats transferiran la imatge al suport, entre que els contragrafismes no arriben a imprimir.

- SISTEMA PLANOGRAFIC
-Sobre la forma planogràfica es marquen les zones que seran ipressores amb una substància que rebutjarà l’aigua i recollirà la tinta. Les zones afins a l’aigua s’anomenen zones lopòfiles, mentre que les zones afins a la tinta s’anomenen zones encròfiles.

Es col·loquen les planxes al cilindre portaplanxes. Un cop fer aixo i comprovats tots els parametres posem en marxa la màquina

2) El conjunt de roleus mulladors transmeten una solució de base aquosa, d’una cubeta a la planxa, humidificant la superfície. Només les zones hidròfiles acceptaran l’aigua.

3) Un altre conjunt de roleus(els roleus entintadors) transmeten la tinta del tinter a la planxa. La tinta es fixarà a les zones amb grafisme, mentre que les zones aquoses rebutjaran la tinta, perquè sobre elles ja hi ha una fina làmina d’aigua. Aquesta planxa ja està preparada per transmetre la imatge.

4) La planxa entintada, però no contactarà directament amb el paper. Entre aquesta planxa i el paper s’interposa un segon cilindre, que anomenem cilindre òfset, i que està recobert de cautxú. La tinta,llavors, passa del potaplanxes al cilindre de cautxú

5) La transferència final del grafisme al suport es fa de la manera següent: el paper circula entre el cilindre òfset i un

-FORMA IMPRESSORA ALT RELLEU
- només s’entintarà la cara superior dels grafismes elevats. No caldrà la intervenció de l’aigua per garantir l’entintatge selectiu, ni que la tinta sigui de naturalesa grasssa.

-La forma impressora flexogràfica es constitueix de material fotoplímer. Aquesta matriu pot presentar estructura de planxa discontínua (llavors s’anomena clixé) o estructura de cilindre complet (directament rep el nom de fotopolímer processat se subjecta al cilindre portaforma.

Un cop entintat,el cilindre fotopolímer transmet la tinta dels gafismes elevats a la banda de suport que passa contactant-li lleument recolzada sobre un cilindre impressor que la desplaça parlem de contacte lleu perquè la naturalesa flexible del fotopolímer aconsella que el contacte entre aquest i el suport sigui efectiu, però sense pressió ja que altrament el fotopolímer s’aixafaria contra el suport i es deformaria.

- forma impressora cilíndrica on el grafisme d’impressió es troba gravat

-El rotogravat és un sistema sec que no utilitza aigua per la qual cosa, pot treballar amb tintes líquides que permeten una impressió efectiva sobre qualsevol suport pla.

Una vegada gravat el cilindre es trasllada a la màquina i ateses les dimensions es fa de manera mecanitzada les còpies per impressió acostumen a ser elevades ja que es tracta d’un sistema car que cal rendibilitzar.

Entintatge del cilindre: atès que aquesta forma presenta grafismes gravats port
girar directament dins de la cubeta del tinter i recollir en els alvèols la tinta corresponent en aquest sistema també una ganiveta retirarà la tinta que subresurt dels grafismes gravats.

La tinta: allotjada en el grafisme gravat es transfereix al suport per contacte i pressió directa del cilindre contra la banda d’impressió aquesta passa recolzada sobre un cilindre impressor que la condueix i desplaça cap als següents cossos impressors en direcció a la sortida de la màquina.

Convencional: les cel·les son de la mateixa mida i de diferent profunditat

o Autotipic: les cel·les son de diferent mida per tenen la mateixa profunditat

o Semiautotipic: les cel·les son de diferent mida i de diferent profunditat

del proces d'impressio conegut com a planografia.

La serigrafia permet impressions monocromes(un sol color) o en tots els colors possibles.
Els fotolitos s'imprimeixen en color negre es faran tants fotolits com colors es necessiten un quan la
imatge a imprimir sigui monocromatica o 4 dividint els colors originals en la imatge en cian magenta groc i negre.
cada bastidor sera irradiat per llum durant un temps determinat per aixo farem servir la insoladora
que tancada de forma hermetica abocar a sobre l'emulsió la quantitat de llum suficient per aonseguir el revelat i continuar.
Un cop s'hagi acabat el proces d'insolat es retirara el fotolit i es rentaran les pantalles amb aigua aixi es retira l'emulsió que no ha estat irradiada gracies al dibuix que l'acetat portaba imprès encolor negre.
Un cop revelat ho deixem assecar de nou ho curem a la insoladora i hem encintem. finalment es col·loca cada bastidor al seu lloc en la posició correcta i es basala tinta per començar a treballar

la impressió digital a la producció gráfica es que ja no resulta necessari la produccio de formes impressores per la impressio del art final.

impressores d'injecció de tinta i impresora laser quan distingim en funcio del format trobem impressores que serveixen per a format
petit i plotters que serveix per peces mes grans o que se tingin que tallar

AVANTATGES

El millor preu per unitat quan parlem de moltes còpies.

Impressió de màxima qualitat

Impressió de Pantones i tintes especials

INCONVENIENTS

No és apropiada per imprimir poques quantitats o per a impressions urgents

Té uns costos inicials elevats.

AVANTATGES:

Mescla de color de gran qualitat impressió amb to continu
Màxim detall de les imatges
Gran fiabilitat de color

INCONVENIENTS:
Cost d'impressió constant
Alt cost per còpia
Qualitat baixa en la impressió de textos

AVANTATGES:

Alta qualitat fotográfica
Alta liniatura, cosa que augmenta el detall
Constància de color
Alta velocitat de les impressions

INCONVENIENTS:
El cost de producció és molt elevat

AVANTATGES:

Permet imprimir sobre pràcticament qualsevol superfície, des de teles fins a paper, passant per
ceràmica i metall.
Permet una gran varietat d'efectes tàctils i acabats especials díficils d'assolir amb altres tècniques.

INCONVENIENTS:
La producció pot resultar lenta
Depén en gran part de l'operari

AVANTATGES:

Impressió ràpida, econòmica i flexible quan es tracta de poques unitats i en terminis urgents.
No requereix planxes ni fotolits, ni complexes entrades a màquina
No exigeix temps per assecar-se o refredar-se
Per poques unitats els preus acostumen a ser ajustats ja que no té despeses d'entrada a màquina

INCONVENIENTS:

No permet imprimir Pantones ni tintes especials, com ara or o argent, ja que treballa
únicament amb les 4 tintes CMYK

En aquest sentit, haurem de ser capaços d'aconsellar bé, tenint en compte els costos de producció
segons el sistema escollit, la durada de la produció el suport amb què treballem la possibilitat de fer
tirades posteriors la durabilitat del producte, etc...
Tots aquests aspectes s'hauran de valorar ja que d'aquesta manera triarem el sistema amb
coneixement de causa i serà més fàcil l'èxit.

L'anàlisi de les capacitats tecnològiques de les empreses gràfiques es defineix a partir de la seva
cadena productiva i de l'estructura econmica i financera de la mateixa,essent la màquina emprada
en el procés un aspecte fonamental per a l'estudi de la capacitat empresarial en general.

1.Produció per unitat de temps

2.Grau de qualitat assolit en el producte elaborat

3.Temps no productius

4.Limitacions tècniques

5.Volum de feina simultània

6.Autonomia

7.Quantificació i quantitat de problemes.

Les capacitats del procés productiu serà doncs una suma de les capacitats de les màquines que
s'utilitzaran en aquest procés.
En l'adquisició d'una màquina per a les tasques de producció gràfica cal tenir en compte que s'està
davant d'una inversió, entenent que es tracta d'una transformació de recursos financers en una
actiu per a l'empresa.

Detectar la necessitat o necessitats que ha de cobrir la màquina
Veure les diferens màquines que hi ha al mercat
Identificar el major número de proveïdors possible i avaluar-los seguint uns paràmetres de
qualitat,prestigi...
Realitzar una comparativa de mercat
Estudiar el finançament o pagament

1) Matèries primeres, productes semielaborats. productes acabats en el procés de producció o per ala seva comercialització

2) Proveïdors amb qui tractarem

3) Control d'estoc i politica de magatzems

Es descriurà detalladament el conjunt d'accions i decisions relatives a com es fabricarà el producte
i quins recursos seran necessaris.

1) Quina quantitat es produirà?

2) Quina és la capacitat productiva de l'empresa?

3) Quines matèries primeres seran necessàries i en quina quantitat?

4) Quins recursos materials i humans es necessitaran?

1) Locals, edificis o altres instal·lacions

2) Maquinària, eines, mobiliari, equips tècnics i informàtics

3) Mà d'obra


➤Eines

➤Equipaments

➤Materials

1) Quantes persones i amb quines caracerístiques es necessitaran pe dur a terme el projecte

2) Quina formació i experiència hauran de tenir

3) Quines seran les activitats concrees de cada persones en funció de les necessitats del projecte i de les necessitats globals de l'empresa.

1) Manual i fitxes tècniques de màquines eines i equips

2) Full de ruta

3) Fitxa de producció

4) Control de costos