- Barajar
ActivarDesactivar
- Alphabetizar
ActivarDesactivar
- Frente Primero
ActivarDesactivar
- Ambos lados
ActivarDesactivar
- Leer
ActivarDesactivar
Leyendo...
Cómo estudiar sus tarjetas
Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda
Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba
Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h
Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n
Boton play
Boton play
51 Cartas en este set
- Frente
- Atrás
com d'antigues son les pràctiques curatives?
|
les pràctiques curatives són tan antigues com la humanitat. les primeres manifestacion eren rituals màgics. les primeres pràctiques naturals es donen a la grècia clàssica
|
quan va evolucionar la medicina
|
durant els segles 8 i 6aC, quan va apareixer una visió racionalista que va permetre pasar de les interpretacions mitiques
|
presocratic que va tenir una especial influència en l'elaboració d'una doctrina racional sobre el cos humà
|
empedocles, degut a la seva teoria dels quatre elements, que més tard hipocrates va agafar per la seva teoria dels quatre humors
|
escola de cnidos
|
interes pel diagnòstic i un sistema de classificació de malalties
|
escola de cos
|
èmfasi en el pronostic i en un tractament més integral de la malaltia
|
humors
|
flegma, cervell, bilis negra, melsa, bilis groga, fetge, sang, creada al fetge i renovada al cor
|
salut segons hipocrates
|
equilibri entre els quatre humors, la malaltia el desequilibri. podia ser format per causes internes i causes externes. l'art de curar es tornar a l'equilibri
|
medicina hipocratics
|
va donar prioritat a la observació clinica com a font de coneixement medic. va proporcionar descripcions molt detallades de malalties com la.pneumònia gràcies a l'exploració minuciosa de l'estat del malalt
|
etapa alexandria
|
avanços de la.medicina perquè es podia diseccionar cadàvers
|
etapa romana
|
GALE, volia crear una medicina més teorica, qie es diferencies de les pràctiques artesanals simples.
va descobrir que per les arteries pasava sang, no aire com pensaven els hipocratics |
perquè la medicina va entrar en decadència a l'edat mitjana
|
degut a la decadència de l'economia, la política i la cultura. la medicina es va fer enrere a favor de la supersticio, la màgia i les pràctiques dels curanderos. la medicina medieval va portar poc de nou al coneixement clàssic.
|
hospitals
|
els hospitals es van crear a la EM, pero no eren centres destinats al tractament de malalties, s'usaven com a centres.socials pels.marginats
|
medicina renaixentista
|
primer les obres de gale i hipocrates van ser revolorades, després van ser corregides i contrastades per l'experiència dels metges.
|
universitat de padua
|
s 16 i 17. eren neoaristotelics. van introduir el concepte de fibra, la descripció de la circulació menor de la sang. Miquel servet i juan valverde de Amusco
|
empirosme medic
|
renovació dels creixements patologics. thomas sydenham
|
mecanicisme biologic
|
incideix en la fisiologia. harvey.
va interpretar el moviment del cor com una bomba, va calcular cuanta sang pasava cada minut pel cor i va concluir que la sang anava del cor als òrgans, i dels òrgans al.cor |
vitalisme
|
la vida i la malatia son produides per una anima que esta dins del cos, la qual no es pot estudiar mecanicament
|
medicina il·lustració
|
es va començar a considerar el benestar i la higiene com una part de la prevencio de maçalties
|
medicina segçe xix
|
es va produir un gran avanç degut a l'avanç de la biologia amb la teoria de la evolucio i la genetica medeliana, per exemple. a mes a mes, la industrialització i el gran creixement economica van produir un canvi social
|
anatomopatologia
|
maçatia degut a lesions morfologiques, microscopiques o macroscopiques
|
fisiopatologia
|
malatia per alteracions funcionals
|
etiopatologia
|
a algun tipus d'agent extern
|
pinel
|
es va interesar per les lesions provocades per determinades malalties a teixits del cos. xavier bichat va descobrir 21 texits del cos i va donar lloc a la anatomia patologica
|
broussais
|
es va interesar per les alteracions fisioçogiques provocades per la malaltia
|
mateu orfila
|
es va interesar per les malalties provocades per enverinament, pare de la toxicologia
|
pasteur
|
es va interesar.per les fermentacions, com eren produides, i va arribar a la conclusió de que tant les malaties infeccioses com aquest proces eren produits per microorganismes. va fer la vacuna contra la rabia
|
koch
|
va identificar al microscopi els bacteris productors del carboncle, la tuberculosi i el còlera. tant koch com pasteur van ser els pares dd la microbiologia medica, que es va consolidar amb el descobriment de la penicilina
|
la institució hospitalari a
|
els hospitals van augmentar de manera extraordinària durant el segle xix, degut a l'augment de.les.ciutats i la industrialització.
també van creixer el nombre.de. malalts per malalties infeccioses degut a les males condicions de vida de les ciutats, pero aixo donava material per a la.observació clinica i per a diseccions post mortem |
reptes medicina actual
|
han aparegut malalties noves.com la sida i el cancer.que son els objectius principals de la.medicina
|
medicina
|
la medicina no sera mai una ciència pura, ja que els coneixements sobre el cos huma es.posen sempre al servei de guarir les malaties.
tambe es una activitat social degut a la.relacio metge_malalt |
acte medic
|
anamnesi, preguntes sobre el teu estat, exploració, proves de sang, la temperatura, diagnòstic, et diuen la malatia, pronostic i indicacio terapeutica, et diue que has de fer per.curar-te i cuant de temps
|
exploració
|
exploració clínica immediata: palacio, pressió arterial, temperatura...
mitjans de diagnòstic: radiografia, analisi de sang... necessiten de especialistes |
biopsia
|
consisteix en la extraccio d'una part de teoxit viu de un organisme, per ser tractada o estudiada segons tecniques microscopiques. es poden apreciar els canvis que poden sofrir les cèl·lules d'un teixit, i fer un diagnòstic dels canvis observats. utilitzada per a detectar tumors
|
terapeutica
|
part de la medicina que se ocupa dels tractaments. els tractaments s'agrupen en: terapèutica fisica, quirurgica, farmacologia i psicoterapia
|
tractaments fisics
|
l'us de tractaments fisics es tant antic com la medicina. tradicionalment s'han utilitzat propietats físiques del medi ambient per prevenir malalties, com el sol. al segle xx va assolir la expressió mes recent, amb la moda dels balnearis i aigües termals
|
psiquiatria, psicologia i psicoterapia
|
la amlatia.segons el classics tenia una visio enfocada en el cos. les emocions, l'estat d'anim o led pertorbacions eren conseqüències de l'alteracio de l'equilibri corporal
|
psiquiatra, psicologia i psicoterapia
|
la.persona que mostrava una condicta desviada era un pecador, un delinquent o estava endemoniat, i el tractament era la penitencia o la foguera
|
psicoterapia
|
tractament de les malalties mentals, té els seus antecedents en el cant de salms i antecedents mes propers en l'anamnesi.
|
psicòleg psiquiatra i neuròleg
|
psicòleg: tracta amb la paraula, no pot receptat
psiquiatra: pot tractar amb la paraula, pero sovint recepta medicamemts neuròleg: metge especialista en el sistema nerviós |
cirugia i metge
|
el metge.era un estudi universitari a l'EM, mentre que les cirugians no van ser-hi fins a la.il·lustració.
els metges només feien.prsctiques de reduccio de fractures o trepanacions cranials els cirugoams eren als barbers, jaque tenien els estris necessaris per a poder fer les pràctiques. la cirugia no es va consolidar fins al segle xix gràcies a la superació del les barreres: dolor, infecció i hemorragia |
dolor
|
les primeres substàncies anestesiques van sorgir al segle xviii, s'inhalaven. a mesura que aquestes s'estenien, es realitzaven mes pràctiques quirúrgiques.
|
infeccions
|
es van solucionar a partir del descobriment.de.l'origen microbia de aquestes.
també gracies al.concepte.de antisepsia, es va començar a controlar la.higiene durant les cirugies |
hemorragies
|
es va controlar gràcies al descobriment de substàncies amb propietats hemoestatiques, substàncies capaces d'aturar-la
|
trasplantements
|
cor, pulmó, fetge, pancrees, ronyó, pell, cornia, ossos, medula ossia
els mes abundants son el de fetge, pulmó, ronyó i cornia |
farmacologia
|
abans s'utiliyzaven plantes.curatives, i la seva herencia va ser rebuda per la medicina moderna en l'ambit de la terapèutica.
|
matèria mèdica
|
va ser el punt de partida de l'anàlisi experimental dels principis actius de les.plantes i altres remeis naturals. aquest va donar lloc a la farmacologia
|
farmacologia
|
el seu objectiu principal és determinar els principis actius o substàncies que tenen efectes especifics davant la malaltia, iconeixer els principis d'acció fisiologica d'aquests principis actius
|
especifitat medicamentosa
|
acció especifica que fan els medicaments sobre determinades parts o teixits de l'organisme o contra determinats patogens
|
antibiotic
|
primer la penicilina, i tots els derivats que van venir despres, ajuden a lluitar contra les malalties infeccioses
|
medicament
|
substàncies d'origen mineral, animal o vegetal amb efectes medicinals.
en un medicament hi es present el principi actiu i l'excipient. el primer té activitay farmacologica i el segon l'acompanya i ajuda a asimilar-lo. pot ser radical, ataca causes malaltia, o simptomatic, actua contra els simptomes. també poden ser tractament preventiu, que evita la complicacio de les malaties |
elaboració d'un medicament
|
involucra ciència, tecnologia i societat. degut a la investigacio del principi actiu, la producció eficient d'aquest i la demanda social
|