• Barajar
    Activar
    Desactivar
  • Alphabetizar
    Activar
    Desactivar
  • Frente Primero
    Activar
    Desactivar
  • Ambos lados
    Activar
    Desactivar
  • Leer
    Activar
    Desactivar
Leyendo...
Frente

Cómo estudiar sus tarjetas

Teclas de Derecha/Izquierda: Navegar entre tarjetas.tecla derechatecla izquierda

Teclas Arriba/Abajo: Colvea la carta entre frente y dorso.tecla abajotecla arriba

Tecla H: Muestra pista (3er lado).tecla h

Tecla N: Lea el texto en voz.tecla n

image

Boton play

image

Boton play

image

Progreso

1/22

Click para voltear

22 Cartas en este set

  • Frente
  • Atrás
Potencial reducció
Facilitat d'una substància a donar electrons.
NAD+ --> NADH
Per què el NAD és un bon poder reductor?
Reacció de reducció del NADH
Perquè pot rebre electrons de tota la matèria orgànica i transferir-los als components de biosíntesis.
Via ED
Es segueix en cas que no hi hagi algun dels enzims necessàris per fer ruta de EMP. Principalment procariotes gram- (patògens). Obtenció de 2 piruvats, 2 NADPH+ i 1 ATP.
Via WD
Via de les pentoses fosfat. Obtenció de 6 NADPH+ i 3 CO2.
Quin paper té l'hexocinasa?
S'encarrega de convertir la glucosa en glucosa 6-fosfat per tal de que pugui ser incorporada a la cèl·lula.
Quin paper té la fructosa bifosfat aldolasa?
Converteix la fructosa 1-6-P per dues molècules de G3P.
Procursor d'aa i procursor de bn.
Eritrosa-P i Pentosa-P.
Fermentació àcido-mixta
4 molècules àcides : 1 neutre
1H2 : 1 CO2
Principalment microorganismes patògens.
Glucosa (glúcolisis) --> piruvat ---> acetat (predomina). Per cada àcid fòrmic s'allibera un CO2.
Butandiòlica
1 àcida : 6 neutre
5 CO2 : 1 H2
Majoria d'enterobacteriacies.
S'allibera molt de CO2 (un per cada formació de butandiol).
Es parteix de 2 piruvats i s'alliberen 2 CO2.
Acetoin (procursor directe del butandiol). Aquest accepta electrons procedents del NADH reduït i es converteix en butendiol.
Proves IMVIC
-Roig-metil. Detecta àcid-mixte.
-Vorges-Proskauer. Detecta butendiòlica.
Fermentació butírica
Majoria de Clostridis i complex multienzimàtic piruvat-ferredoxinoxidoreductosa (converteix el piruvat en acettil-CoA).
Obtenció de:
-3 ATP
-2 H2
-2 CO2
-1 butirat.
Fermentació butenol-acetona
Majoria de clostidris i complex multienzimàtic.
-2 ATP.
-2.5 CO2.
-2 H2.
-1 Butanol (4C).
-1 Acetona (3C).
Partirem de dues molècules de glucosa (12C).
2 Clostridiums que fan fermentació butríca i butenol-acetona.
Clostridium butyricum i Clostridium acetobutylicum.
Fermentació propiònica
Produeix formatge amb gustos àcids.
No pateix del resultat de l'oxidació de la glucosa, sinó que parteix de lactat.
Parteix de 3 lactats.
S'obtenen 0.77-2 ATP/mol glucosa. 5 ATP/3 lactats.
Comprén dues vies:
-Via acrilat. Clostridium propionicum i megasphaera.
-Via succinat/propionat. Propionibacterium i Velionella.
Cicle del glioxilat
Permet la cèl·lula crèixer en fonts de C simples (ex: acetat) i obtenir els intermediaris necessaris per Krebs. Es diferencia de Krebs:
-5 pasos (Krebs en té 8).
-Elimina les etapes on s'allibera CO2.
-Es parteix de 2 molècules de Acetil-CoA per a produïr molècules de 4C (ex: oxalecetat) per a la biosíntesis.
-Enzims claus: malat sintasa i isocitrat liasa.
Fixació de CO2 en heteròtrofs
-Permet obtenir intermediaris metabòlits de Krebbs a partir de CO2.
-Carboxilases.
-Es parteix de PEP o PIRUVAT.
Degredació d'aminoàcids.
S'obtenen els 7 intermediaris bàsics: succinil-CoA, acetil-CoA, acetoacetat, fumerat, oxalecetat, piruvat i a-cetoglutarat.
Dos etapes:
-Desaminació oxidativa. S'obté poder reductor en forma de NADH. Es converteix l'aa en un cetoàcid (imporant per cervell).
-Desaminació simple. S'elimina el grup amino. No s'obté poder reductor i només es realitza en alguns aa.
Fermentació d'aa.
Causants de la putrefacció.
Clostridis proteolítics (Fermentadors obligats, estrictes).
Reacció de Stickland (un aa és oxidat i s'obté ATP i l'altre és utilitzat com a acceptor d'electrons.
-Es generarà: dos àcids carboxílics, amoníac gas, energia, i diòxid de carboni.
Degredació d'àcids grassos (beta-oxidació).
-S'obté 1 FADH, 1 NADH en cada volta.
-En cada via cíclica s'alliberen 2C. EN el cas d'ag parells s'obtindrà Acetil Co-A i en el cas dels imparells en l'última volta del cicle s'obtindrà Propionil Co-A que serà convertit a succinil-CoA.
-Dues fases: activació ag (es consumeixen dos ATP) i la d'oxidació cíclica de l'ag.
Quins complexos intervenen en la respiració aeròbia.
5. Complex I, III i IV es produeix la conservació de l'energia.
Enzims claus respiració aerobia.
Flavoproteïnes, Proteïna Fe-S, Quinones i Citocroms.
Prova de l'oxidasa.
Redueix el CItocrom C (per tant el reactiu s'oxida). Quan el reactiu s'oxida canvia de color violeta. Això ens permet distingir entre dos grans grups:
Ox-. Anaerobis facultatius. Flagelació perítrica. Grup d'enterobacteriacies.
Ox+. Aerobis estrictes. Presència de Citocrom C.Flagelació polar.