Lubricants

Disminuir el fregament: el contacte entre dos peces provoca un escalfament de les
superfícies a més de reduir el rendiment del motor al oposar-se al moviment relatiu.

Refrigerar: el lubricant té la capacitat de refrigerar les peces que estan sotmeses a
fregament.

Afavorir l’estanqueïtat: la pel·lícula d’oli que es forma entre els segments i la paret del
cilindre fa que augmenti l’estanqueïtat.

Eliminar impureses: l’oli és l’encarregat de transportar les petites impureses generades
pel desgast de les peces, pols, etc. Aquest les condueix fins al filtre on queden retingudes.

Protegeix contra la corrosió: l’oli té propietats anticorrosives a fi de protegir d’oxid les
peces internes del motor.

Hidrodinàmica
És la pel·lícula que es forma per exemple entre un eix i un couinet, quan fex gira a partir
d'una velocitat angular, fet que fa que no hagi contacte entre les dos superfícies
metàl·liques, és per tan la pròpia pressió generada per fola causa de l'efecte cunya que li
produeix la velocitat relativa entre les dues superfícies En aquests sistema es requereix oli
permanent en la zona.
S'introdueix l'oli a pressió entre les superfícies en contacte de manera que separi lex dues
superfícies amb una capa d'oli a la periferia, per tan no es necessari que hagi moviment
relatiu entre les dues

Tipus de lubricació. Elastohidrodinàmica.
En coixinets i engranatges on hagi molta càrrega, la superfície de contacte augmenta degut
a la deformació elàstica que sofreix el material de manera que també augmenta la viscositat
essent progressiu i directament proporcional l'augment de carrega, la superfície de contacte
i la viscositat a mesura que evoluciona el gir de les peces en qüestió

• Minerals: derivats del petroli i formats per parafínics (70%), naftenics y aromátics
-Semisintètics: pràcticament la inexistència dels olis minerals fa que en l'actualitat siguin
Semisintètics (70-80% mineral + 20-30% sintètic)
• Sintètics: elaborats amb ingredients naturals dissenyats en laboratoris, L’idea és
descomposar les molècules per eliminar la part innecessària (substituir-la per altres
molècules beneficioses, d'aquesta forma es pot obtenir olis, d'altes característiques
-Optimitzadors de la viscositat i permeten que l'oli mantingui una optima viscositat a
qualsevol rang de temperatura.
-Antioxidants: redueixen l'oxidació de la tendència que tenen les molècules de oli en
agregar àtoms d'oxigen

-Reductors de desgast: formen una película protectora en les superficies metaliques
• Detergents: eviten la formació de partícules, disminuint la formació de l’anomenat
engomat en els segments.
• Dispersants: la seva funció és la de mantenir en suspensió les partícules no desitjades de
manera que eviti que es dipositin en punts del motor, transportant-les directament al filtre.
-Neutralitzants: neutralitzen els residus àcids procedents del motor Diesel, l'índex TBN
(total base number) és una escala de la capacitat que té l'oli per neutralitzar l'àcid sulfúric
format per la combustió del sofre, actualment pràcticament ja no existeix aquest paràmetre
• Anticorrosius: redueixen l'atac als metalls per part de l'aigua, oxigen i altres òxids
-Anticongelants: ajuden a que l'oli no es congeli proporcionant-li certa fluïdesa en fred,
reduint la producció de parafina
-Antiescumosos: evita la formació d’escuma o bombolles degut a les turbulències del
sistema de lubricació i a la utilització de de

Monograu: Oli que manté la viscositat en un rang molt limitat de temperatura La letra W
significa winter i tenen un bon comportament a baises temperatures, quan menor sigui el
numero millor serà la fluïdesa a balsa temperatura: Els que no tenen la letra W són indicats
per temperatures ambients elevades
Multigrau: aquest tipus d'oli abasta molt més rang de temperatura que et monograu, de fet
pren com a base aquest últim de manera que s'afegels additius per millorar la viscositat, per
tant s'obté un oli que té una nuidesa estable a temperatures per l'hivern i a altes
temperatures per l'estiu, ademés de ser més resistent als canvis de temperatura que es pot
assolir en el motor (90°C at carter i 250°c en cambra combustió)

API: és una organització americana que analitza la qualitat dels olis d’automoció.
-S (Service): per a motors de gasolina.
-C (Comercial): per a motors dièsel.
La segona lletra indica l’exigència o qualitat d’oli, essent la A la menys valorada (veure taula
7.2 i 7.3)


ACEA: comitè europeu de fabricants d'automòbils, on classifiquen els lubricants en funció
de la protecció que proporcionen contra el desgast, la neteja del motor, la resistència a
l’oxidació, resistència a l’esforç mecànic...
- A: motors de gasolina
- B: motors dièsel.
- E: motors dièsel vehicles pesats.
Veure taula 7.4 7.5 i 7.6
A partir del 2008 nova classificació unificant els motors per a vehicles lleugers; taula 7.7, 7.8
i 7.9.

-Oli base: la parte líquida de la grassa (90%) es d’oli, mineral, sintètic o vegetal, depenent
d’on ha de ser aplicada.

-Espessant: element que dóna consistència a la grassa i part important de la grassa,
aquest pot ser a base de sabons metàl·lics (liti, calç, alumini) o bé sense sabó (argila,
poliurea, ceres).

-Additius: per millorar la resistència a l’oxidació, corrosió, desgast...

Punt de gota: temperatura en la qual la grassa passa de ser semi solida a liquida.

Consistència: la duresa de la grassa baixa o alta consistència depenent de si es tova o
dura respectivament.

Penetració: NGLI organització que classifica les grasses segons la penetració d’un cono
(en dècimes de mm) a una determinada temperatura

Lubricació per impregnació o boira: alguns elements són lubricants només amb la boira
que es forma amb el moviment de l’oli dins del carter amb el moviment del cigonyal
d’aquesta forma es pot lubricar, engranatges, alguns tipus de taquets o coixinets.

Lubricació per mescla: es la utilitzada en motors de dos temps on es barreja amb la
benzina a raó de un 2-5%. És pot preparar manualment o bé automàticament adquirint l’oli
d’un dipòsit específic.

Lubricació per pressió: en aquest cas es una bomba la que aspira oli del carter i li
proporciona una pressió i cabal per que pugui circular pels conductes interns i externs del
motor i pugui ser lubricat totes aquelles zones que ho requereixen.

part inferior del motor que a part de tancar-lo per la part inferior, serveix de diposit
per emmagatzemar l’oli. Sol ser de xapa o l’alumini, inclus pot incorporar aletes de

refrigeració. en el seu interior pot haver-hi parets per estabilitzar l’oli quan el vehicle agafa
un revolt.
També existeix els anomenats carter secs els quals la bomba te a funció de aspirar l’oli del
carter convencional i dur-lo cap a un dipòsit i des d’alli impulsar-lo a pressió cap al sistema.
Són utilitzats en vehicles que canvien o mantenen una inclinació constant, com pot ser TT,
motors o vehicles de competició.
Les avantatges:
• Fiabilitat d'alimentació oli en condicions de conducció esportives o extremes
• Menor contingut d'aire en l'oli impulsat
• Reducció del volum del carter i millor refrigeració
• Menor influencia en l'emplenat d'oli entre les marques

En aquest cas la bomba subministra l’oli en les condicions que requereixi el motor,
d’aquesta forma es redueix el consum de combustible.
La bomba és del tipus de plantes i funciona per un eix excèntric el qual pot ser modificar
gràcies a una electrovàlvula, amb el que es s'aconsegueix variar el volum de les cambres
que tanquen cada parella d’aletes.

És habitual trobar-la en motors on tinguin sistemes de distribució variable amb variador
cel·lular d’aletes, doncs el subministrament d’oli és elevat.

incorpora un rotor interior i un altre exterior units mitjançant uns penduls mòbils. la corredora
exterior es variable centrant o descentrant el rotor exterior per formar cambres amb més o
menys diferència de volum entre elles. la reducció de perdues mecaniques es d’uns 2kw
respecte una convencional.
La bomba incorpora a la sortida d’alta pressió d'una vàlvula limitadora de pressió a la pròpia
bomba i al filtre i al intercanviador de calor tarades a 5-6 bars.

Els sistemes amb variador de fase per pistó hidràulic necessiten molta pressió d’oli, en
aquest casos es sol utilitzar una bomba d’èmbol pot proporcionar fins a 80 bar de pressió

Element encarregat de retenir les partícules no desitjades en suspensió, aquest pot anar
muntat en sèrie o bé de forma de derivació. En el primer cas es obligat a passar pel filtre de
forma que si aquest s’embossa pot passar per un by-pass per no tenir danys a causa d’una
falta de lubricació.
En derivació és només una part de l’oli que es filtre mentre que la resta va directament a
lubricar les peces en moviment.
L’oli brut entre pels orificis exteriors i surt pel central.
Incorpora una válvula antiretorn per que el fluid vagi en una única direcció
Incorpora una vàlvula by-pass per a que s’asseguri sempre una circulació de fluid encara
que pugui estar brut.

Monobloc: s’identificarà ràpidament per la seva forma exterior al ser de material metàl·lic i
l’element filtrant i les vàlvules van a l’interior formant tot un bloc.

De cartutx intercambiable: en aquest cas únicament extraiem la part filtrant i la carcassa va
incorporada en el propi motor amb una tapa roscada de plàstic

Serveix per refredar l’oli per poder-lo mantenir dintre de la temperatura de funcionament
òptim, aquestes poden ser:
Aigua-oli: normalment situat abans de l’entrada del filtreon l’intercanvi energètic es
produeix d’entre l’oli al líquid refrigerant.
Aire-oli: en aquest cas l’oli es refredat per l’efecte de la circulació d’aire creat per l’avanç del
vehicle o per l'acció del electroventilador.

part dels gasos de les fases de compressió i combustió
es fugen a la part inferior a través dels segments (blow-by) en forma d’aigua i al ser aquesta
més densa que l’oli, al tornar a arrancar el motor, la primera aspiració de la bomba es de
l’aigua. (mala lubricació i l’oli es degrada més fàcil).
Per evitar aquest efecte, a demés de la contrapressió, s’incorpora el sistema de ventilació
positiva del cárter (PCV) on els gasos son enviats a la tapa de balancins i a un decantador
que part de l’oli condensat es torna a enviar al carter i la resta s’introdueix de nou a la
cambra de combustió.
Element que prescindeix del decantador i utilitza un recorregut per obtenir el mateix efecte
de condensació.

Manocontacte: interruptor que funciona a partir de la pressió existent en el circuit de
lubricación de forma que si descendeix la pressió (0’5 bar), s'encén un pilot testimoni al
quadre d’instruments.

Manometre: indicador de pressió del sistema de lubricació, on mostra la pressió existent en
el circuit en tot moment

Sonda de nivell: sensor que indica el nivell d'oli romanent en el carter Funciona a partir
d'una resistència variable que varia depenent de la quantitat de sonda que queda a l'aire.
Aquesta informació també es visualitzada per l'usuari

Sonda de temperatura: sensor que indica la temperatura de foli amb el principi de
funcionament igual que el de la sonda de nivell
Indicador de qualitat: destinats en vehicles d'alta gamma o industrials, està instal·lat per
determinar el desgast sofert en l'oli, informant a l'usuari

Funcionament similar a la de corredora de regulació mecànica-hidràulica però en aquest cas
la regulació és electrónica
Modes de funcionament:

Subministrament màxim: la corredora està totalment descentrada (excentricitat màxima)

Subministrament mínim: la corredora està totalment centrada (concentricitat)

Electroválvula reguladora: gestiona la pressió que fa moure l’anell, provocent la variació
de pressió que pot donar la bomba. Aquesta és governada per la UCE
Válvula hidráulica d'emergència: és del tipus distribuidora proporcional, la qual es
controlada per una banda la pressió del circuit de lubricación per altra per la electroválvula
reguladora, així doncs el moviment ve donat per la diferència de pressions a banda i banda
de l'èmbol.
En funció de la diferència de pressió a cada banda del pisto passa més o menys oli per la
rampa principal tenint regulació

Sensor de nivell i estat de l’oli
Esta constituït per dos condensadors. Un d’ells mesura l’estat de l’oli, de forma que el propi
oli fa de material dielèctric; d’acord amb la degradació, l’oli es torna conductor, d’aquesta
forma la capacitat del condensador varia.
El segon condensador és l'encarregat de mesurar el nivell. Aquest pot ser de 3 formes:
Estàtica: Al donar contacte. Verifica la quantitat suficient per arrencar el motor
Estimació: Després d’arrencar el motor
Dinamica: Fa una lectura de referencia a l’inici, i al cap d’un temps torna a realitzar-lo, així
pot estimar el consum d’oli.

Pressió del circuit massa baixa:
- Oli de viscositat molt baixa inadequat pel motor o bé per les condicions climàtiques
de funcionament.
- Embossament del filtre sobretot quan el motor es nou
- Válvula de sobrepresió defectuosa o desregulada
- Joc excessiu entre els engranatges de la bomba
- Fugues d’oli per algun reten o junta
- Joc excessiu dels coixinets del cigonyal o arbre de lleves

Pressió del circuit massa alta:
- Viscositat massa elevada d’oli
- Embossament del filtre quan aquest es de drivació.
- Vàlvula de sobrepressió defectuosa.
- Obstrucció dels conductes del circuit.

Comprovació

Pressió del circuit amb la utilització d’un manòmetre extern i roscart al lloc del
manocontacte, s’engega el motor i s’espera a que arribi a la temperatura de funcionament i
comparar les pressions obtingudes amb les del fabricant.

Bomba d’oli:
- joc radial
- joc axial
- joc entre dents
- válvula de descarga