Introducció	Cognitivisme ve de la paraula Conèixer. El Desenvolupament Cognitiu ha de ser entès com l’evolució del coneixement dels individus. A més coneixement, més desenvolupament psicològic. Important saber com APRENEN els infants per saber com s’ha d’ENSENYAR. Què pensa un infant d’aquesta etapa? Com pensa? Com es desenvolupa l’intel•lecte?
4.1 Desenvolupament del pensament infantil segons Piaget Alguns principis del desenvolupament mental	Funcionament El nen projecta en el seu medi els seus esquemes innats (en principi biològics). Ex: la necessitat d’alimentació el portarà a que busqui la gratificació que satisfaci aquesta necessitat; satisfeta pel pit de la mare, el nen assimilarà aquesta experiència als seus esquemes de pensament, els quals, a la vegada, s’acomodaran a la nova experiència. El resultat d’aquest procés d’ASSIMILACIÓ i ACOMODACIÓ és un estat d’equilibri que anomena ADAPTACIÓ. Les noves experiències generen un CONFLICTE COGNITIU que trenca l’equilibri i reinicien el procés d’assimilació- acomodació- reequilibri.
4.1.1 El desenvolupament sensoriomotor (0-2 anys)	Primera etapa intel·lectual que abasteix des del naixement fins els dos anys. Quan els nadons depenen d’esquemes conductuals com a mitjà per explorar i comprendre l’ambient. Coordinen la seva informació sensorial i les seves capacitats motores per formar esquemes conductuals que les permeten “actuar sobre” i arribar a “conèixer” el seu ambient. Al néixer no té coneixement ni de la seva pròpia existència, ni del món. Només té models innats de conducta. Aquests models els projecta i el medi ambient els modifica. Aquest procés de projecció i modificació fa que es vagin coordinant els sistemes sensoriomotrius de l’infant. Resultat d’aquest procés apareix la intel•ligència sensoriomotriu. Progressos Els objectes del medi deixen de ser prolongacions del jo i prenen existència pròpia amb les seves propietats i produeixen determinades accions.
1.Desenvolupament d’habilitats per solucionar problemes	subestadis
1r Subestadi - Activitat reflexa. 0 a 1 mes	Reflexes innats. Les accions dels nadons estan confinades a exercir reflexos innats, assimilar objectes nous a aquests esquemes reflexos i acomodar els seus reflexos a aquests nous objectes. Processos d’assimilació i d’acomodació: (1) Funcional (succiona en una situació de estimulació per l’alimentació), (2) Generalitzadora (amb les repeticions d’esquemes d’acció s’estenen a tot tipus d’objectes), i (3) Recognitiva (es discrimina ja un objecte d’un altre).
2n Subestadi – Reaccions circulars primàries. 1 a 4 mesos	Resposta agradable, centrada en el propi cos del nadó, que és descoberta per casualitat i executada una i altra vegada. Les reaccions circulars primàries impliquen el descobriment del propi cos. Formació d’estructures adquirides o hàbits.
3r Subestadi – Reaccions circulars secundàries. 4 a 8 mesos	Resposta agradable, centrada en un objecte extern, que és descoberta per casualitat i executada una vegada i una altra. Poden fer que els objectes aliens als seus propis cossos els hi succeeixin coses interessants. Comencen a diferenciar-se a si mateixos dels objectes.
4t Subestadi – Coordinació d’esquemes secundaris. 8 a 12 mesos	Els nadons comencen a coordinar dos o més accions per aconseguir objectius simples. És part d’un esquema intencional, ja no parteix només d’una resposta agradable. Aplicació a situacions noves. Ex. Treure un obstacle que impedeix agafar alguna cosa.
5è Subestadi – Reaccions circulars terciàries. 12 a 18 mesos	Esquema exploratori mitjançant el qual el nadó dissenya un nou mètode per actuar sobre objectes per reproduir resultats interessants. Descobriment de nous mitjans/fins a través de l’experiència activa. Ex. capaç de seguir la trajectòria d’un objecte i buscar-lo al final, encara que no el vegi.
6è Subestadi – Solució de problemes simbòlics. 18 a 24 mesos	Quan camina comença a internalitzar els esquemes conductuals per construir símbols o imatges mentals que podran emprar més tard per guiar la seva conducta futura. Apareix la capacitat per solucionar problemes simples en un nivell mental, o simbòlic sense dependre de l’experimentació per assaig i error. Invenció de noves combinacions d’esquemes a partir de les seves representacions. Introdueix l’aspecte simbòlic. Ex. Pot fer rodar alguna cosa rodona com si fos una pilota.
2.Desenvolupament de la imitació:	Piaget diu que els nadons són incapaços d’imitar respostes noves mostrades per un model fins els 8 o 12 mesos. La imitació voluntària adquireix major precisió entre els 12 i 18 mesos. Imitació diferida: capacitat per reproduir el comportament d’un model absent; reproduir una activitat modelada que s’ha presenciat en algun moment, apareix entre els 18 i 24 mesos.
3.Desenvolupament de la permanència de l’objecte:	Adonar-se que els objectes continuen existint quan ja no són visibles o detectables per mitjà dels altres sentits. 4 als 8 mesos recuperen joguines que estan parcialment ocults o col•locats sota d’una coberta semitransparent. Però aquells que desapareixen no existeixen per l’infant. Error A no B: tendència dels infants de 8 a 12 mesos de buscar un objecte ocult on el va trobar abans, després d’haver vist que ha estat col•locat en un altre lloc. Dels 12 als 18 mesos busquen els objectes on els van veure per última vegada. Exemple: si ocultes una joguina en la teva mà, col•loques la mà darrera d’una barrera i deposites la joguina allí, retires la mà i després demanes al nen que trobi la joguina, els nens de 12 a 18 mesos la buscaran on va ser vist per darrera vegada, és a dir, a la mà, enlloc del darrere. Als 18 – 24 mesos ja són capaços de representar en forma mental i per tant busquen els objectes que han desaparegut al lloc correcte.
El període preoperacional (2-6/7 anys)	Etapa en la qual els infants pensen en un nivell simbòlic però encara no realitzen operacions cognitives. Increment de l’ús de símbols mentals (paraules i imatges) per representar els objectes, situacions i successos als quals s’enfronten. L’evidència de l’ús de símbols és el llenguatge, la imitació diferida, el dibuix, la imaginària mental i el joc simbòlic. Creu que encara l’infant no ha adquirit les operacions cognitives (i els esquemes operacionals) que els permeten pensar de forma lògica.
Període preconceptual (2 als 4 anys):	Etapa en la que apareixen les idees, els conceptes i els mètodes de raonament primitius. Aparició del Pensament Simbòlic Capacitat de distingir entre un significant i un significat. Per emprar símbols per representar objectes i experiències. Pot actuar sense tenir present l’objecte i podrà evocar-lo de forma diferenciada. Vinculat a l’aparició del llenguatge. → Això permet a l’infant: Emprar representacions sensoriomotores en contactes diferents d’aquells amb els quals van ser adquirits Emprar objectes substitutius en el context físic per assistir a la seva manipulació mental simbòlica Separar la representació de la seva conducta del seu propi cos i aplicar-la fora del mateix
Deficiències del raonament preconceptual	→ Animisme Atribuir vida i qualitats vitals a objectes inanimats. → Raonament precausal o transductiu Raonament d’allò particular a allò particular, de forma que suposa que els successos que passen junts estan relacionats de forma causal. No busca la causa d’un fenomen en el “com” de la seva realització física sinó en la intenció que està en el seu punt de partida. No pot oferir explicacions coherents als fenòmens físics. No és capaç d’integrar conceptualment els objectes i fets en la seva lògica relacional de causa-efecte. El pensament discursiu del nen no va de les premisses a la conclusió mitjançant regles lògiques. Salta d’una a altra emprant imatges, referències i analogies que li donin seguretat. → Egocentrisme Tendència a considerar el món des de la perspectiva pròpia, a la vegada que afirma que altres no poden tenir punts de vista diferents.
...	→ Distinció entre aparença i realitat Capacitat per tenir en compte les propietats o característiques vertaderes d’un objecte encara que tingui una aparença enganyosa que hagi assumit. Aquesta capacitat està absent en aquest període.
Període intuïtiu (4 als 7 anys):	Etapa en la que el pensament de l’infant sobre els objectes i successos es domina per les característiques perceptuals que sobresurten. Classificació i relacions entre el tot i les parts Se centra en aquella característica que sobresurt més. Per exemple: es presenta un conjunt de pals marrons i blancs. Si se’ls hi demana si són de fusta, diran que sí; si se’ls hi demana si hi ha més de marrons que de blanques, respondrà correctament. Però si se’ls demana si hi ha més pals marrons o més pals de fusta, respondrà que n’hi ha més de marrons.
....	Conservació Els nens més petits de 6-7 anys diran que el recipient més alt conté més líquid que el baix. El pensament respecte dels líquids està centrat en una característica perceptual, com són, les altures relatives de les columnes. Són incapaços de mostrar conversació, no s’adonen de que certes propietats dels objectes (com volum, massa o quantitat) són immutables encara que la seva aparença sigui alterada. → Ho explica per dos operacions que encara no saben fer anar: la descentració: la capacitat de concentrar-se en més d’un aspecte d’un problema al mateix temps; no poden atendre de forma simultània lo alt i lo ample quan tracten de resoldre un problema de conservació del líquida. la reversibilitat: capacitat mental per desfer o negar una acció. No inverteix mentalment el que ha vist per concloure que el líquid és el mateix.
4.2 Bases del desenvolupament psicològic 4.2.1 Desenvolupament sensorial i de la percepció	Des de que neix la informació li arriba de múltiples fonts. Algunes fonts són internes i altres estan relacionades amb el context físic, social i familiar immediat. Quin tipus d’informació rep? Auditiva: escolta sons del seu entorn més immediat. Aviat aprendrà a distingit la veu humana i discriminar aquelles veu que són de les seves figures d’aferrament. Visual: Concep els contrastos marcats de formes, volums i colors que els ajudaran a conèixer la diferència entre superfície i profunditat. Discriminar a objectes i persones. Cinestèsica: relacionada amb el tacte. Reacciona davant del contacte amb persones conegudes augmentant la seva temperatura corporal. Olfactiva: Aprendrà a reconèixer l’olor de les persones conegudes.
1. Percepció	Procés psicològic bàsic que implica l’acció de captar la realitat mitjançant l’ordenació de les dades aportades pels sentits. El món perceptiu-cognitiu dels nadons és ric, complex i ordenat. Les destreses i competències perceptives-cognitives dels nadons estan al servei de les relacions de l’infant amb el món. Abans dels 4-6 mesos el món perceptiu dels nadons té importante nivells de funcionament. Sent el desenvolupament perceptiu la plataforma a través del qual es desenvolupen altres aspectes cognitius.
2.Percepció visual	Mira un objecte que se situa davant dels ulls i el segueix quan es desplaça lentament davant d’ell. Veuen el món en color, tot i que tenen problemes per discriminar els blaus dels verds i els vermells dels grocs. 0-2 mesos percepció inicial de patrons- percebre cares com una configuració significativa, prefereixen veure mirar patrons d’alt contrast amb molts bordes aguts entre les àrees de llum i ombra. 2 mesos poden discriminar els colors bàsics. 4-5 m poden agrupar els colors en tons lleugerament diferents. Fan exploracions visuals segons les seves preferències de contrast, moviment, color... A mesura que va creixent l’atenció es fa voluntària. Hi ha dos factors determinants de l’atenció: la discrepància (presència d’estímuls diferents a altres ja coneguts) i la complexitat de l’estímul.
...	6 mesos, la majoria de nadons en edat de gatejar perceben amb claredat la profunditat i tenen por a les caigudes, això vol dir que són més sensibles a les claus de profunditat cinètiques, binoculars i monoculars dels nadons menors. 2-12 mesos percepció posterior de la forma, madura ràpidament, poden fer discriminacions visuals complexes. Els nounats tenen dificultats per percebre la profunditat i ubicar els objectes a l’espai.
3.Percepció auditiva	Els infants responen als sons inclús abans del naixement. Existeixen diferències entre nadons, no només senten sino que són capaços de realitzar conductes de localització auditiva. Se senten atrets per sons de la veu humana. Als 2 mesos discriminen ma, de na, i ba de pa.
4.Coordinació intersensorial	Diverses modalitats perceptives no funcionen aïlladament sino que es coordinen. Aquests canals han de ser considerats de forma global. La informació no és limita només a un canal; sino que processa globalment a través de l’activació simultània dels centres neurològics receptius. Així aprèn a discriminar objectes i persones. Tindrà preferència pels objectes i persones que s’assemblen a ell. Desenvoluparà conductes defensives com el plor, quan la figura o objecte d’aferrament els hi és retirada dels seu camp visual o es suprimeix el contacte físic. Important generar un context acollidor i ric en experiències sensorials i foment de la interacció entre el nadó, l’adult i els objectes.
..	Amb la maduració serà capaç d’emmagatzemar, codificar i descodificar, organitzar i representar les informacions del món que l’envolta. El processament d’informació des del naixement és la base de la construcció del seu pensament. Elaborarà coneixement de si mateix i del món a través de l’experiència i l’activitat en mitjans de desenvolupament i en interacció. Quan detecten la informació sensorial a través de dos o més mitjans, els nadons mostren Percepció Intermodal: capacitat per emprar una modalitat sensorial per identificar un estímul o patró d’estímuls que ja és familiar per mitjà d’una altra modalitat.
Aprenentatge perceptual (Gibson):	canvis de la capacitat per extraure informació de l’estimulació sensorial que es dóna com a resultat de l’experiència. Passa quan explorem objectes ubicats en el nostre ambient i detectem les seves característiques distintives. Per exemple: un nen de 4 anys té problemes per diferenciar amb facilitat la B de la d degut a que la característica distintiva que discrimina aquestes lletres és subtil i no és massa significativa per ell.
4.2.2 Esquemes de pensament: instrument per elaborar i organitzar el coneixement	→ Esquema Unitat bàsica amb la qual emmagatzema, estructura i organitza el coneixement. Representació psicològica que ens fem sobre una determinada parcel•la de la realitat en un moment concret de la nostra història i evolució.
Esquema sensoriomotriu	Esquemes de comportament motor per iniciar-se en el coneixement del món. Reflexes innats. Aquest esquemes són els primer que té i els empra i aniran convertint-se en esquemes diferenciats d’acció motora amb la desaparició dels primers, i a través de l’activitat en el medi físic i social. Sistema cognitiu del nadó és la intel•ligència sensoriomotriu: mostra un funcionament intel•lectual basat en allò pràctic (percepció- estímul- acció- resposta) i limitat a l’acció. Funcionament inconscient i no simbòlic (no pot representar el context físic de forma abstracta, només el percep).
3 esquemes representatius escenes	(a) Esquemes d’Escenes: integra els coneixement sobre les relacions físiques dels objectes, les seves característiques, els tipus, i les relacions espacials. Un cop establert l’esquema, li facilita una guia de percepció d’una determinada escena i una economia en el procés d’anàlisi del context situacional. S’adquireixen al voltant dels 2 anys. Aquests esquemes no s’abandonen mai, es van ampliant, modificant i articulant. Aquests esquemes els permet anticipar accions i relacions, generant conductes intencionals. Les rutines afavoreixen l’adquisició.
sucessos	(b) Esquemes de Successos: aspectes temporals de l’acció. El nen capta les relacions espacials i es capaç de representar-lo en seqüències temporals, com a guions. Els components d’aquests guions són els objectes, els rols, les condicions desencadenants, desenllaços. Li dóna patrons d’informació sobre situacions convencionals. L’ordre que interioritza fa que sigui rígid per la causalitat entre les accions.
històries	(c) Esquemes de històries: seqüències de successos interconnectat per relacions causals. Empra el seu coneixement del món per comprendre i recordar una història o un conte. És capaç de recordar una història sense gaires distorsions, ometent estats de motivació i finalitats dels personatges. Són capaços de resumir una història si els hi és familiar i té una estructura senzilla.
4.2.3 Creació de coneixement: elements i instruments	El nen és capaç de modificar les experiències i els coneixements previs, ampliant-los o substituint-los per nous coneixements superiors a través de les interaccions que s’estableixen entre ambdós coneixements (previs i nous). Capacitats cognitives per activar el seu procés de desenvolupament i aprenentatge són:
1. Categorització	Capacitat que permet al nen associar coses aparentment dispars mitjançant relacions de similitud o equivalència perquè pugui classificar la realitat. Capacitat per aïllar una qualitat d’un objecte i dotar-la de significat propi. Els nadons ja categoritzen expressions facials, colors i veus. Per explicar el procés de canvi que es desenvolupa i que possibilita l’elaboració de categories hi ha 2 hipòtesis: (1) Logicista: Piaget postula que només podrà ser capaç d’elaborar i classificar els objectes en categories supraordenades quan tingui 6 o 7 anys. (2) Lingüística: Vygotski explicar que serà el llenguatge el que possibiliti l’adquisició d’aquesta capacitat. ES CREU actualment que depèn de factors cognitius (l’adquisició i evolució dels esquemes de coneixements) i factors sociolingüístics (adquisició i ús del llenguatge en un context sociocultural determinat).
2. Resolució de problemes	A partir dels 2 anys els nens poden aprendre algunes nocions d’aritmètica, manifesten certs coneixements dels principis que regeixen la quantificació. Als 3-4 anys són capaços de comprendre conceptes i operacions aritmètiques simples, com contar, correspondència binàries, noció de quantitat, noció d’adició i de subtracció i de número. Pel desenvolupament del raonament científic en el nen, Piaget diu que als 3 anys ja té regles que li permeten avançar en això.
3. Motivació	Factors o forces que activen o intensifiquen el procés cognitiu de l’aprenentatge. Curiositat innata de l’infant. Per generar motivació: estímuls nous, estructures complexes que siguin un repte assumible, sorprenents o que despertin la curiositat, que li permetin establir ponts cognitius amb els seus coneixements previs. Memòria comprensiva*
4.2.4 Processos psicològics bàsics: memòria i atenció 1.La memoria:	Procés pel qual els nous coneixements o successos són codificats, emmagatzemats, i més tard, recuperats. Facilita la creació de nou coneixement i ens permet recordar. No només recordem sino que també reelaborem el coneixement del qual disposem. Quan s’intenta memoritzar l’infant activa els seus processos psicològics bàsics (percepció, atenció, memòria, llenguatge i pensament), i intenta establir nexes de comprensió i significació en el que sap i la nova informació. Model multimagatzem d’Atkinson i Shifrin (1968) La memòria està constituïda per 3 magatzems sistemes.
Memòria Sensorial	Manteniment de la informació de molt curta durada. Fora del control voluntari del subjecte. Funcionament automàtic i espontani sense mediació de la consciència. Memòria icònica (visual) Memòria ecoica (auditiva) Magatzem a curt termini Capacitat limitada, i la permanència de la informació és breu. Magatzem transitori i de codificació ràpida. Analitza, interpreta i organitza. Magatzem a llarg termini Dipòsit permanent que reté el coneixement al llarg de la vida. Il·limitada. Una base de dades. Memòria declarativa i Memòria procedimental** Model multimagatzem d’Atkinson i Shifrin (1968) La memòria està constituïda per 3 magatzems sistemes.
..	Magatzem a llarg termini a.Memòria declarativa: continguts adquirits de forma conscient, representats amb paraules, i que s’expressen i avaluen a través del llenguatge. Memòria Semàntica: continguts conceptuals i la seva relació. Coneixement generals amb validesa independent del succés en el qual s’utilitzin. Continguts organitzats segons criteris conceptuals. Baixa vulnerabilitat a l’oblit. Memòria episòdica: continguts d’esdeveniments, successos o episodis, organitzats segons criteris espacio-temporals. Alta vulnerabilitat a l’oblit. b.Memòria procedimental: recull i emmagatzema la informació relacionada amb procediments i habilitats motores i repertoris conductuals. Memòria de com es fan les coses, sense ella no es podria recordar per exemple, com muntar en bicicleta. Difícil control conscient. Baixa flexibilitat i modificabilitat.
La memòria segons la intencionalitat	Memòria explícita Emmagatzematge i recuperació conscient de la informació. Caràcter voluntari i intencional. Vulnerable a la deteriorament. Memòria implícita Emmagatzematge i recuperació inconscient o no intencional de la informació. Caràcter involuntari i no intencional. Poc vulnerable a deteriorar-se.
2. Atenció	Procés de pressa de possessió per part de la ment, d’una manera clara i vivida, del que semblen ser diferents objectes o línies de pensament que s’esdevenen simultàniament. La seva base és la focalització i la concentració de la consciència. Implica deixar de costat algunes coses, per tractar-ne de manera efectiva d’altres. (James, 1890:403) L’atenció funciona com a filtre que permet seleccionar, entre tota la informació que ens arriba, la que processarà més extensament el nostre aparell cognitiu. Si no existís el filtre, el nostre mecanisme de capacitat limitada se sobresaturaria i seríem incapaços de fer cap tasca correctament.
Models de capacitat central	Dues tasques es podran fer alhora, sempre que la quantitat de recursos que necessiten les tasques sigui inferior a la quantitat de recursos de què disposa el sistema. Hi influeixen: Les disposicions genètiques Les intencions momentànies La quantitat de recursos disponibles no és fix, sinó que depèn del nivell d’activació.
Models de recursos específics	Per cada tipus de tasca hi hauria una quantitat de recursos disponible i que la possibilitat de fer dues tasques simultàniament no depèn tant de la suma total dels recursos necessaris per a cadascuna de les tasques com de la quantitat de recursos relatius per a cada tasca. Distingeixen dos processos: Processos controlats: de capacitat limitada, exigeixen molta tensió i es poden utilitzar de manera flexible en situacions canviants. Processos automàtics: no tenen limitacions de capacitat, no exigeixen atenció i són difícils de modificar un cop s’han aprés.
4.3 La Teoria de la Ment	Al mirar per la finestra veus com el veí surt al carrer, dóna unes quantes passes i s’atura tocant-se les butxaques; llavors, dóna mitja volta i entra de nou a la casa. L’habilitat per interpretar o llegir les ments és una de les característiques que ens fa ser una espècie intel•ligent. La capacitat que demostrem per representar-nos la pròpia ment i la dels altres. Som “psicòlegs naturals”. Tractem de predir les conductes pròpies i alienes, en funció d’atribucions d’estats mentals (sentiments, desitjos, creences, intencions) i en base a inferència sobre de com aquests estats influeixen en el comportament. Ex: El veí s’ha deixat alguna cosa.
...	Àmbit de coneixement i habilitats, que estudia com el nen desenvolupa i aplica els seus conceptes en el camp de lo psicològic, de lo mental. És un aspecte crucial en el desenvolupament de l’infant a la primera infància (a partir dels 2 anys) ja que es relaciona amb la funció cognitiva: la capacitat simbòlica i de representació, com el Joc Simbòlic, per exemple. També involucra el llenguatge, el desenvolupament moral i la metacognició. Coneixement que es posseeix sobre el propi coneixement, el qual, es considera producte de la capacitat de la ment de tornar-se sobre si mateixa i analitzar els seus propis processos de pensament i de coneixement. ToM és un subsistema cognitiu, que es composa d’un suport conceptual i uns mecanismes d’inferència, i que compleix en la persona la funció de manegar, predir i interpretar la conducta.
...	Implica comprendre que els estats i continguts mentals són interns, immaterials i subjectius, a diferència dels estats físics, que són externs, materials i objectius. Des del punt de vista del raonament causal, la ment media entre la percepció i l’acció, concretament a través dels desitjos, creences i intencions, per lo que aquests conceptes es poden considerar pilars de la ToM. La ment és la causa de les conductes de les persones en la mesuraen què aquestes actuen intencionadament per satisfer els seus desitjos, en funció de les seves creences.
...	(1) S’ha d’assolir una idea integrada de desitjos-creences. Assumir que la ment determina les conductes de les persones a través dels desitjos i creences, però aquestes influències no són independents o descoordinades. Els desitjos poden no complir-se i les creences poden ser falses, per tant, pot ser que no s’aconsegueixi allò que es desitja perquè s’actua sobre la base de creences falses. Per tant, és important un adequat raonament causal, una idea integrada de desitjos-creences; entendre que les persones actuen com ho fan perquè creuen que amb això podran satisfer els seus desitjos. (2) La conducta respon als estats interns, a les representacions i creences sobre la realitat (situació subjectiva) i no a la realitat mateixa (situació objectiva).

Descubre

Crear Tarjetas

Acerca de Nosotros

Explore Tarjetas

Comparta este Set de Tarjetas de Aprendizaje

Tarjetas de Aprendizaje relacionadas

Tema 4. Desenvolupament Cognitiu.

Cómo estudiar sus tarjetas

Rango de Cartas a estudiar

46 Cartas en este set