Petit absis. Sol tenir planta semicircular o poligonal, cobert amb volta. Sovint disposat en sentit radial a l’absís de la capçalera de l'església.	ABSIDIOLA
Part de l’església situada a la capçalera, que sobresurt de la façana posterior i sol tenir planta semicircular o poligonal.	ABSIS
A les antigues polis gregues, ciutat alta, fortificada, on s'aixecaven els temples.	ACRÒPOLIS
Element decoratiu que remata els tres vèrtexs d'un frontó.	ACROTERI
Plaça pública en el centre de la ciutat grega, servia per al mercat, reunió... era el centre neuràlgic de la vida ciutadana.	ÀGORA
Tècnica pictòrica semblant a l'aquarella, dissol el color en aigua on s'hi afegeix un aglutinant (p.e. goma aràbiga).	AIGUADA / GUAIX
A la mesquita, mur orientat cap a La Meca.	ALQUIBLE
Oval o marc en forma d'ametlla que envolta la figura de Crist o de la Verge en Majestat. Característic d el'art romànic	AMETLLA MÍSTICA / MÀNDORLA
Temple que presenta pòrtic de columnes a les dues façanes menors.	AMFIPRÒSTIL
Edifici romà dedicat a espectacles públics tal com lluites de gladiadors, de feres... amb un espai central obert (arena), mur de seguretat i grades (càvea).	AMFITEATRE
Tècnica pictòrica que dissol els colors en aigua i els aplica sobre paper. Els colors són transparents. Molt útil per captar l'atmosfera del paisatge. Utilitza com a blanc el del paper	AQUAREL·LA
Construcció o sistema de conducció d'aigües des de les fonts naturals, rius o pantans fins a les ciutats. Segons el desnivell que han de salvar es poden superposar dos o tres fileres d'arcades.	AQÜEDUCTE
Cadascun dels arcs que, superposats i amb un marcat atrompetament,se situen per sobre de l'obertura d'una porta, o finestra al romànic i al gòtic. Solen aparèixer decorades amb motius vegetals, geomètrics, historiats...	ARQUIVOLTA
Arc format per dos segments d'arc d’igual radi que s’entrecreuen en angle agut. Característic de l’art gòtic	ARC APUNTAT O OGIVAL
Arc format per lòbuls juxtaposats, quasi sempre en nombre imparell. Característic de l'art islàmic.	ARC LOBULAT
Arc d'una circumferència superior a 180º amb el centre situat per sobre de la línia d'arrencada	ARC DE FERRADURA
Arc semicircular que té el centre en la línia d'arrencada.	ARC DE MIG PUNT
Monument commemoratiu romà. Amb un o tres arcades. A l'àtic apareix la inscripció commemorativa i al cim l'estàtua o carro triomfal en bronze del personatge a qui es dedica .	ARC DE TRIOMF
Arc que reforça i segmenta en trams la volta d'una nau. La seva disposició és perpendicular a l'eix longitudinal de la nau.	ARC FAIXÓ O PERPANY
Arc característic de l'arquitectura gòtica que descarrega el pes de les voltes en els contraforts.	ARCBOTANT O BOTERELL
Part inferior d'un entaulament que es recolza directament sobre el capitell de les columnes.	ARQUITRAU
Element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca els arcs de les portes i finestres en construccions islàmiques.	ARRABÀ
A la casa romana, pati porticat on es troba l'impluvium // Recinte tancat i porticat que precedeix l'entrada d'alguns edificis.	ATRI
Construcció en forma de dosser sostinguda per quatre columnes o pilars que es col·loca sobre l'altar per accentuar la seva importància.	BALDAQUÍ
Edifici exempt circular, quadrat o poligonal on s'administrava el baptisme per immersió. Generalment amb coberta de cúpula. Antigament es construïa devora una església.	BAPTISTERI
Base o pedestal d’un temple format per tres escalons o grades. Característic de l’art clàssic.	BASAMENT / CREPIDOMA
Part inferior d’una columna sobre la qual reposa el fust.	BASE
Edifici civil dedicat a l'administració de justícia i les relacions comercials a la Roma clàssica.A partir de L´Edicte de Milà,el model basílica romana passarà integrament a l´arquitectura cristiana.	BASÍLICA
Pintura d'estudi que representa essers inanimats (animals morts, vegetals, objectes...)	BODEGÓ / NATURA MORTA
En escultura, representació de la part superior del cos humà cap, coll i començament del tronc.	BUST
Relació de proporcions que les diferents parts guarden entre si i amb el conjunt de l'obra.	CÀNON
Element ubicat sobre el fust de la comuna que sosté directament l’arquitrau. Sol estar decorat i adopta formes molt diverses	CAPITELL
Espai triangular ubicat entre l’extradós d’un arc i l’arrabà que l’emmarca.	CARCANYOL
Escultura femenina que substitueix el fust d'una columna o pilar.	CARIÀTIDE
Església principal d'una diòcesi seu del bisbe i del capítol catedralici.	CATEDRAL
Sala que guarda l'estàtua de la divinitat al temple clàssic.	CEL·LA / NAOS
Procediment per realitzar estàtues de bronze. Un cop modelada la figura en cera, es recobreix de material refractari (guix, fang). Quan s’ha assecat, es fa un forat a la part superior per introduir-hi la colada de bronze fos, mentre que la cera surt per un orifici inferior. Quan el metall és fred, es fractura el motlle i es desprèn l’estàtua	CERA PERDUDA
Torre situada damunt el creuer d’una església. Característica de l’art romànic	CIMBORI
Edifici de la Roma clàssica dedicat a les curses de carros	CIRC
Dovella situada en la part central d'un arc.	CLAU D'ARC
Dovela central que clou una volta o un arc i que sol anar esculpida	CLAU DE VOLTA
Pati quadrangular descobert, voltat de galeries porticades, al qual conflueixen les diferents dependències d'un monestir o catedral. Apareix a l'art romànic i perdura en estils posteriors	CLAUSTRE
Tècnica de composició plàstica d'invenció cubista que consisteix en enganxar materials diversos (paper, fusta, teixits, filferro, etc.) en un suport pictòric	COLLAGE
Columna amb el fust en sentit helicoïdal. Característica de l'art Barroc.	COLUMNA SALOMÒNICA
Columna pròpia de l'ordre clàssic que apareix al món romà. Presenta base, fust llis i un equí i un àbac menys desenvolupat que el dòric.	COLUMNA TOSCANA
Contraposició harmònica de parts relaxades i en tensió del cos humà quan està dret i en actitud de descans.	CONTRAPOSAT / CONTRAPPOSTO
Part de l’església tradicionalment reservada al clergat on es realitzen els cants.	COR
Estàtua grega d’època arcaica de marbre o bronze que representa una figura femenina.	CORA
Element arquitectònic que corona un entaulament, que en sobresurt i sol aparèixer motllurada.	CORNISA
Espai quadrat, sovint cobert per una cúpula on s'entrecreuen la nau central i la transversal.	CREUER
Espai comprès entre dos murs de càrrega	CRUGIA
Coberta semiesfèrica generalment ubicada sobre un espai quadrat que empra les petxines per passar a una planta circular o octogonal. Per aconseguir més alçada s’ubica sobre un tambor i pot estar coronada per una llanterna	CÚPULA
A les catedrals i esglésies de peregrinació, passadís darrere el presbiteri resultat del perllongament de les naus laterals	DEAMBULATORI /GIROLA
A les ciutats i campaments romans, carrers que l'atravessen d'est a oest.	DECUMANUS
Conjunt de dues taules (de fusta, ivori, etc.) unides i decorades amb relleus o pintures.	DÍPTIC
Cadascuna de les peces que formen un arc.	DOVELLA
Curvatura convexa donada al fust de la columna pels arquitectes grecs.	ÈNTASI
Conjunt format per l'arquitrau, el fris i la cornisa en l'arquitectura clàssica.	ENTAULAMENT
Espai on es desenvolupava l'acció teatral. Característic de l’època clàssica.	ESCENA
Procediment per representar una figura que en la realitat estaria ubicada en posició perpendicular o obliqua en relació amb el plànol pictòric	ESCORÇ
Tècnica característica de Leonardo da Vinci que consisteix a difuminar els contorns de les figures, amb la qual cosa s'aconsegueixen efectes atmosfèrics.	ESFUMAT
Superfície plana sobre la qual descansen les columnes.	ESTILÒBATA
Pilastra en forma de piràmide truncada i invertida de vegades antropomorfa.	ESTÍPIT
Pòrtic amb columnes situat a l'àgora de les ciutats gregues.	ESTOA
Superfície convexa exterior d'un arc o volta.	EXTRADÓS
Part anterior o principal d’un edifici per l’exterior.	FAÇANA /FRONTIS
Finestra composta per dos o tres arcs i una o dues columnes amb capitells treballats. Característica de l’arquitectura gòtica.	FINESTRA CORONELLA
Alçada d'un arc o volta contada a partir de la clau.	FLETXA (D'ARC)
Plaça principal de les ciutats romanes on se celebrava el mercat i les reunions ciutadanes i on se situaven els edificis més importants del culte i la vida civil. Correspon a l’àgora grega	FÒRUM
Tècnica utilitzada per a la pintura mural que s'aplica sobre l'enlluit, de sorra i calç, mentre encara és humit, emprant colors trempats amb aigua.	FRESC
Espai horitzontal situat entre l'arquitrau i la cornisa en l'arquitectura clàssica	FRIS
Coronament triangular d'una façana, un pòrtic, una porta o una finestra	FRONTÓ
Part vertical de la columna entre la base o l'estilòbata i el capitell. Pot ser llis o amb estries.	FUST
Element decoratiu en forma d'angle que corona l'arc apuntat d'un portal o finestral en el gòtic.	GABLET
Figura de pedra que sovint adopta formes humanes o d'animals fantàstics. Serveix per desguassar l'aigua procedent de canalons o teulades. Característic de l'art gòtic.	GÀRGOLA
Ornamentació escultòrica o pictòrica d’éssers fantàstics humans, vegetals i animals, completament entrellaçats formant un tot. Característica del Renaixement.	GROTESC
Sala de la mesquita destinada a la oració. Generalment formada per naus perpendiculars a la quibla.	HARAM
Manifestació artística multidisciplinària originària de la dècada de 1950 que parteix de la provocació i l’improvisament amb la participació espontània del públic	HAPPENING
Taula pintada característica de l'art bizantí. Solen reproduir imatges de Crist, la Mare de Déu o els sants.	ICONA
Filera de pedres d'un mur sobre la qual descansa o arranca un arc o volta.	IMPOSTA (LÍNIA )
Superfície interna d'un arc o d'una volta.	INTRADÓS
Element arquitectònic de planta circular o poligonal, amb obertures laterals que corona una cúpula o una torre i permet il·luminar l'espai interior.	LLANTERNA
Tela de lli , cànem, cotó... sobre la que es pinta. // Fragment o porció de murada.	LLENÇ
Element arquitectònic situat horitzontalment sobre els brancals d’una porta	LLINDA
Galeria oberta formada per arcades sostingudes per pilars o columnes.// Edifici públic destinat a transaccions mercantils.	LLOTJA
Amplada màxima d'una obertura.	LLUM (DE L'ARC)
Volta en forma de mitja lluna oberta a la volta principal per donar-hi llum.	LLUNETA
Columna o element vertical que divideix verticalment en dos el buit d’una obertura (un portal o un finestral)	MAINELL /TRENCALLUMS
Petit recinte d’una mesquita, proper al mihrab, destinat a les autoritats.	MAQSURA
En el món musulmà, edifici destinat a l'oració comunitària.	MESQUITA
Al fris dòric, peça quadrangular, generalment decorada, situada entre els tríglifs.	MÈTOPA
Nínxol còncau emmarcat per columnes, situat generalment a la part central de la quibla. La seva funció es orientar els precs dels fidels cap a La Meca.	MIHRAB
Torre d'una mesquita des d'on el muetzí crida a l'oració.	MINARET
Púlpit o trona, coronat amb dosser, prop del mihrab d'una mesquita des d'on predica l'imam o es llegeix l'Alcorà.	MÍNBAR
Decoració que s'aconsegueix juxtaposant sobre un fons de ciment o calç, tesselles, peces de marbre...	MOSAIC
Paret que forma la façana d’un edifici, no sustentadora, feta a base de vidre, alumini o altres materials lleugers formant una espècie de cortina exterior que amaga els elements estructurals dels edificis. Exemple: Mies van der Rohe.	MUR CORTINA
Pòrtic situat davant l’ingrés principal de les basíliques paleocristianes reservat per als catecúmens. Sol anar precedit d’un atri.	NÀRTEX
Espai interior d'una església , en sentit longitudinal, determinat pels murs o per files de columnes o pilars.	NAU
Arc ressaltat a l’intradós d’una volta amb la finalitat de reforçar-la o decorar-la. Característic de les voltes gòtiques de creueria.	NERVADURA /NERVI
Procediment pictòric que dissol els pigments en olis (llinosa, nou...) i s'apliquen sobre fusta o tela preparats. Van Eyck va perfeccionar la tècnica.	OLI (PINTURA )
Part posterior d'un temple grec sense comunicació amb la naos i oposada a la pronaos.	OPISTÒDOM
En arquitectura clàssica, estil o disposició dels elements sustentadors i sustentats que componen un edifici, especialment pel que es refereix a la forma, proporcions i ornamentació de la columna i l’entaulament. Elsprincipals són: dòric, jònic, corinti, toscà i compost	ORDRE (ARQUITECTÒNIC)
Part del teatre de forma semicircular o circular, on s'hi collocava l'altar, el cor, els músics...	ORQUESTRA
Espai destinat a exercicis gimnàstics.	PALESTRA
Construcció funerària monumental dedicada a persones il·lustres. / Temple destinat al culte de tots els déus	PANTEÓ
Tècnica pictòrica que utilitza pigments secs mesclats amb goma aràbiga o resina en forma de varetes (els anomenats “pastels”). El color s’estén amb la ajuda d’un difuminador o amb els dits.	PASTEL
A la casa grecoromana, pati interior voltat de columnes, situat a la part posterior.// Porxo amb columnes que envolta un edifici.	PERISTIL
Mètode geomètric que permet representar l'espai tridimensional sobre un espai bidimensional.Per a la seva formació té en compte les línies que convergeixen en un punt de fuga.	PERSPECTIVA LINEAL
Tipus de perspectiva que intenta representar l’atmosfera que envolta els objectes, difuminant els contorns i fent que els colors perdin intensitat a mesura que s’allunyen.	PERSPECTIVA AÈRIA
Element arquitectònic de forma triangular curvilínia que té la funció de servir de suport a una cúpula tot passant d'una planta quadrada a una de circular.	PETXINA
Element arquitectònic de suport vertical de secció no circular	PILAR
Pilar format per nombroses motllures adossades que normalment comparteixen base i capitell. Característic del gòtic.	PILAR (FASCICULAT)
Pilar adossat al mur.	PILASTRA
Suports verticals i de formigó armat que aïlla la planta baixa del cos de l'edifici que sustenta, creant un espai cobert,lliure i sense parets (exempt).	PILOTIS
En l'arquitectura gòtica, torreta apiramidada i punxeguda que serveix de contrapès a l'empenta de l'arcbotant i accentua la verticalitat de l'edifici	PINACLE
Planta longitudinal d’una o tres naus (excepcionalment 5) amb la central més elevada.	PLANTA BASILICAL
Es tracta generalment d'una planta basilical amb voltes de creueria i amb les naus laterals de la mateixa altura que la central.	PLANTA DE SALÓ
Conjunt de carreus (pedres) que omplen l’espai entre els arcs i els nervis d'una volta de creueria.	PLEMENTERIA
Pedestal sobre el que descansen un grup de columnes (p.ex. als claustres)// Basament sobre el que s'edifica un temple.	PODI
Revestiment de colors que cobreixen les obres arquitectòniques o escultòriques.	POLICROMIA
Retaule que consta de més de tres taules. De vegades són articulats i es poden plegar sobre el plafó central.	POLÍPTIC
Estructura arquitectònica situada a l'entrada d'un edifici, sostinguda per columnes o pilars	PÒRTIC
Espai que envolta l’altar major d’una església, generalment elevat respecte de les naus.	PRESBITERI
Sala o pòrtic que precedeix la naos.	PRONAOS
Objectes elaborats en sèrie, descontextualitzats per convertir-los en obra d'art.(Marcel Duchamp)	READY MADE
En escultura, la figura o ornament que sobresurt del pla que forma el fons. Segons el gruix dels objectes representats es denomina baix relleu, mig relleu o alt relleu.	RELLEU
Obra d'escultura, de pintura o mixta que se situa rere l’altar i serveix per ornamentar-lo. Les seves parts principals són: predel·la o bancal, pisos o cossos horitzontals, carrers verticals, guardapols, etc.	RETAULE
Obertura o finestra circular de grans dimensions amb traceria, calat i vidrat, característic del gòtic. Es troba generalment a les façanes de les esglésies.	ROSASSA / ROSETÓ
La primera dovella immediata a l’arrencament de l’arc.	SALMER
Objecte funerari en forma de caixa de gran diversitat de formes i decoració en el qual es col·loca el cos del difunt.	SARCÒFAG
Escultura de fusta.// Tècnica per obrar una escultura de fusta o pedra.	TALLA
Bloc cilíndric que superposat forma el fust d'una columna // Estructura cilíndrica o poligonal que sosté la cúpula donant-li alçada.	TAMBOR
Edifici destinat a representacions escèniques i musicals. Consta d'hemicicle o càvea, orquestra, prosceni i escena.	TEATRE
Construcció romana de caire civil destinada als banys.	TERMES
Cadascun dels petits parallelepípedes de pedra, marbre... que s'utilitzen per a formar un mosaic.	TESSEL·LA
Símbols dels quatre evangelistes Mateu (home o àngel), Marc (lleó), Lluc (bou), Joan (àliga).	TETRAMORF
La primera dovella immediata a l’arrencament de l’arc.	TIMPÀ
A l'antiga Grècia, temple circular.	TOLOS
Obra artística pintada o esculpida de forma rodona, semblant a un medalló.	TONDO
Decoració arquitectònica feta sobre pedra calada. Especialment la que decora les ogives dels finestrals gòtics, triforis ,rosasses...	TRACERIA
Nau transversal o perpendicular d’una església que configura arquitectònicament la planta de creu llatina	TRANSSEPTE
Procediment pictòric en que els colors es dilueixen amb aigua que conté aglutinants goma,ou,...s'aplica sobre taula o mur i es pot retocar en sec.	TREMP
A l’església cristiana, galeria construïda sobre les naus laterals.	TRIBUNA
Filera de finestres que s'obren a la nau central des d'un passadís situat sobre les naus laterals.	TRIFORI
En l'ordre dòric, cadascuna de les parts en que està dividit el fris amb una disposició alternada amb les mètopes.	TRÍGLIF
Obra que consta de tres cossos en la qual els dos laterals es tanquen sobre el central; pot ser d’ivori, fusta...	TRÍPTIC
Petita volta semicònica o volada que serveix per passar d'una planta quadrada a una octogonal sobre la qual és possible aixecar una cúpula.	TROMPA
En pintura, il·lusió òptica espacial a través de la qual sembla real allò que només està pintat.	TROMPE-L'OEIL
Categoria particular de natura morta, d’alt valor simbòlic i religiós, característica de la pintura barroca. El seu missatge gira entorn de la inutilitat dels plaers mundans enfront de la certesa de la mort	VANITAS
Conjunt de gran cromatisme format per petits fragments de vidre acolorits subjectes per tires de plom que s’empra per tancar els finestrals de les esglésies o d’altres monuments	VITRALL
Volta generada pel creuament perpendicular de dues voltes de canó.	VOLTA D'ARESTA
Volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.	VOLTA DE CANÓ
Volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.	VOLTA DE CREUERIA/VOLTA OGIVAL
Decoració formada per petits prismes juxtaposats verticalment amb la superfície inferior còncava que semblen estalactites i adornen cúpules, arcs, voltes i capitells. Característica de l’art islàmic.	MOCÀRABS
Ornament en espiral característic del capitell jònic. També, en llenguatge genèric, s’utilitza com a sinònim de tot motiu decoratiu curvilini.	VOLUTA
Tècnica pictòrica que consisteix en esquitxar amb pintura la superfície d'un llenç de manera espontània i enèrgica, es a dir, sense un esquema prefixat, de manera que aquest es converteixi en un espai d'acció	ACTION PANTING

Descubre

Crear Tarjetas

Acerca de Nosotros

Explore Tarjetas

Comparta este Set de Tarjetas de Aprendizaje

Tarjetas de Aprendizaje relacionadas

Vocabulari Pau 20

Cómo estudiar sus tarjetas

Rango de Cartas a estudiar

156 Cartas en este set